Curs de neteja de teixits històrics

Esponges de neteja en sec

Del 3 al 5 de juliol vam assistir disset professionals a un curs impartit al Museu Textil de Terrassa per les professores de la Universidad Complutense de Madrid Maria López Rey i Ruth Chércoles.

El curs orientat a la neteja de teixits històrics, va consistir en fer la teoria i la pràctica de les tècniques que s'utilitzen en sec i amb processos aquosos (que no sigui la inmersió directa) en neteges de teixits antics. Podriem dir que algunes de les tècniques de neteja que en Cremonesi ja fa anys ha proposat en d' altres especialitats com la pintura, o el paper, les hem probat també en teixits.

Vam utilitzar diferents esponges per les neteges en sec i gels amb auxiliars per tractar taques més persistents. (Agarosa i Laponite). També vam experimentar amb tensioactius com el Teepol i el Ecosurf HH 6) a diferents concentracions. Ara lo que ens tocarà serà posar-ho en pràctica!

Personalment ho probaré tan en paper com en teixit.

Probes amb tensioactius

Probes amb gels 

Brodats de la Casa Rexachs

He descobert una època pel que fa a la indumentària femenina que m'encanta. Els anys 30!!!! una època previa a la Guerra Civil espanyola en la que es coïen moltes coses... a Barcelona hi havia una empresa de brodats que molt artesanalment creava aplicacions brodades per ser aplicades a mà sobre vestits de dona de molta qualitat i finor.

Sembla ser que s'inspiraven en models francesos i dissenyadors com Chanel, Nina Ricci, Lucien, Lelong, Lanvin,...i després els refeien amb una visió més local. Personalment aquests dissenys em recorden una mica la època dels anys 80 pel que fa als volums i les formes...


Els maniquins dibuixats amb molta cura a la part esquerra dels llibres de la Casa Rexachs mostren uns models elegants i ens indiquen on aniria aplicada la mostra que està encolada a  la part dreta.


La intervenció ha consistit en millorar l'estat de conservació de 30 llibres-mostrari  tractant tots els suports que ara descansen més nets, consolidats i estables dins de caixes de conservació en un dels dipòsits del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Són models que podrien inspirar a dissenyadors actuals, i que estan a l'abast dels creadors o estudiosos a la textilteca online del Museu. Si no coneixeu l'Imatex us convido a que feu una ullada i veureu quines meravelles es conserven guardades a les reserves. Una d'elles són els Mostraris Rexachs.

Tapissos

Detall d'el tapís n.r. 194.

Des de l'any 2016 i fins el 2018 he participat en la intervenció a set tapissos de la colecció Muñoz Ramonet, junt amb dues restauradores més de teixit: la Eva Camí i la Cristina Balaguer. Totes tres al taller de Restauració del Museu Tèxtil de Terrassa hem portat a terme aquesta intervenció amb una banyera feta a mida per la ocasió i un bastidor de fusta que ens ha permès fer la consolidació de les peces.

Potser pel que ara és més conegut Julio Muñoz Ramonet és pel litigi amb les seves quatre filles que s'ha allargat quasi uns 20 anys pel llegat i el testament que va deixar a la seva mort l'any 1991. De fet, de la finca del carrer Muntaner n. 282-288 que ell va cedir a la ciutat de Barcelona junt amb el parc i el jardí, van quedar les obres d'autors menors i els tapissos que havia penjat als murs; les obres de gran valor d'autors com Goya, el Greco, Sorolla, Fortuny...van ser extretes de la casa abans de saber-se que la voluntat d'ell era la de cedir-ho tot a la ciutat de Barcelona.(1)

Monograma de la zona de Brusel·les/Brabante.
 a partir de l'any 1528 una ordenança europea obligava a teixir
la procedència dels tapissos de més de 3,5 m.

Pel que fa als tapissos de la col·lecció (datats del s.XVI el més antic i del s. XVII els altres) semblen ser flamencs, de la zona de Brusel·les/Brabante, una de les zones clau en la confecció de tapissos. Els monogrames que indiquen el taller i les dues BB teixides a les bandes del tapís així ho fan pensar. Caldria afirmar si aquestes són les bandes originals, ja que els tapissos, pel que hem pogut experimentar, són peces molt "retocades" i "reteixides" i és possible que igual que els folres es canviaven repetidament i els forats es reteixien (inclús laterals sencers), les vores, es podrien haber intercanviat. És només una reflexió, suposo que Muñoz Ramonet  podia permetre's comprar tapissos de Brusel·les sense cap problema...

El gran format té la dificultat afegida de la manipulació, ja que hi ha alguns processos que són delicats i cal pensar molt bé com actuar abans de moure res. Per això, hem utilitzat cilindres d'una amplada d'uns 25 cm. per enrotllar i desenrotllar els tapissos cada cop que fes falta. El procés de la neteja humida ha requerit la confecció d'una piscina a mida d'aquells tapissos als que se'ls hi ha fet bany (no a tots) i el nou folre s'ha fixat a la peça mitjançant un sistema de "papallones" que repartia les puntades segons la força que ha d'aguantar el tapís, el Velcro que es posa a la part alta també aguantarà la major part del pes del tapís.

Procés de fixació del nou folre al tapís amb "papallones"

Els restauradors tenim la sort de tocar directament les peces i de vegades ens trobem amb sorpreses al accedir a l'interior. A la fotografia es veu l'aspecte un cop extret el folre d'un dels tapissos que vam intervenir. Estava bastant deteriorat i en algun moment s'havien posat pedaços per "consolidar" i donar més força al tapís. També vam trobar en aquest cas un teixit de jute que recobria pràcticament tota la superfície del tapís i que pel seu estat de conservació pèssim estava deixant restes de fibra per tot arreu. Es va decidir extreure totes les restes del jute, però vam respectar els pedaços d'intervenció anterior, això sí, accedint al màxim per sota per poder retirar tot el jute i netejar al màxim l'interior.

Interior del tapís n.r 1019 un cop extret el folre.

La intervenció d'aquests tapissos ens ha ajudat a aclarir alguns aspectes i curiositats.

Els tapissos es confeccionaven amb un lligament bàsic: tafetà i es teixia manualment amb llanes i sedes amb diferents colors els dissenys que composen la trama. Les sedes donaven més categoria al tapís i s'utilitzaven sobretot per les parts on es volia donar més lluminositat.

El teixidor se situava per la part del revers i teixia tenint l'ordit estès davant i confeccionant el dibuix de forma transversal. De vegades amb l'ajuda d'un mirall es podia anar veient la confecció del mateix.

L'èxit que van tenir els tapissos durant segles sobre murs i terres de les cases que s'ho podien permetre, van aportar caliu literal a les cases i com a bé inmoble es traslladaven amb certa facilitat de casa a casa, allà on calgués. Els tapissos van ser també al igual que les pintures murals peces que ilustraven i explicaven històries, ja fóssin de la Biblia o d'escenes mitològiques, segons les modes del moment, aquests dos temes són potser els més utilitzats per fer els dibuixos que després esdevindran tapissos.

La doctora Margarita Garcia-Calvo analitza en el seguent article la col·lecció dels tapissos de la Fundación Muñoz Ramonet.

(1) Si voleu saber més coses sobre la vida i negocis de Muñoz Ramonet, podeu veure el documental " Después de Dios, Muñoz"

Geganta de Berga

Part del cos del vestit amb el cinturó a sobre abans de la intervenció

La intervenció d'un vestit sempre m'ha semblat força complexa, depenent és clar, de l'estat de conservació de la peça, dels materials que la composen i de les diferents capes que el formin. En aquest cas, el vestit pertanyia a una de las gegantes que ballen a Berga per les festes de la ciutat (La Patum). Aquesta geganta junt amb el seu company són els anomenats Gegants Vells als que en cert moment se'ls hi va incorporar una nova parella per ampliar la comparsa. Pel que fa a la indumentària, els Gegants des de  llavors han sofert diversos canvis i sabem que aquest vestit i els seus complements són de l'any 1957-8. 

En aquest moment aquest vestit ja no surt al carrer, ja que ha estat substituït per la indumentària que es va confeccionar cap als anys 90 a imatge d'aquesta mateixa. Tinc entès també que just ara es comença a pensar en fer la indumentària que substituïrà els vestits que ara mateix porten els gegants. Ball de gegants amb la indumentària actual.

Intervenció en el cinturó, la va realitzar una alumna en
 pràctiques de Croàcia: Ana Maria Fistonic 

Va arribar al taller del Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) i vaig portar a terme la neteja i la consolidació del vestit i dels complements: mantellina, cinturó i armilla. Tenia part de la passamaneria despresa i les joies perdudes o a punt de caure, també múltiples taques i aurèoles a la part baixa. 

Els materials emprats per aquest tipus de peces no són teixits delicats, sino que  s'escullen teixits ressistents que els facin perdurables i vistosos. De totes maneres, em va sorpendre després d'analitzar les fibres que gran part estigués fet amb teixit de jute, que a simple vista per la seva brillantor semblaria seda o una viscosa... també l' estràs que formava la decoració de joies era vistosa. Aquest tipus de peça tran gran té la dificultat afegida de la manipulació, que sempre és més complicada, cal demanar ajuda per anar movent la peça i tenir bones taules per anar obrint tots els teixits i poder arribar al centre. 



Es van consolidar els estrips i es van reintegrar les llacunes o forats que presentaven el vestit i els seus complements. Em va agradar molt tractar aquesta peça tan curiosa i especial. 

Anteriorment el vestit de la mateixa època del Gegant Vell masculí l'havia restaurat al mateix taller una altra restauradora de teixit Rosa Flor Rodríguez. Tambés s'han tractat des de l'any 2005 diverses peces antigues de les festes de Berga entre d'altres: turcs, cavallets, tabal, plens, maças, capgrossos... Si voleu saber més coses sobre aquestes intervencions podeu consultar el següent article, del DataTextil n. 17. escrit per Elisabet Cerdà i per Albert Rumbo.

Moqueta Casa Turull

Una molt especial intervenció de teixit ha estat feta a la meva ciutat en una de les cases més emblemàtiques de Sabadell: La casa fàbrica Turull actual Museu d’Art de Sabadell. 

Alineació de l'ordit.

Aquest és un exemple d'edifici ambivalent habitual en la època de mitjans S.XVIII-XIX on l’espai servia tant per treballar com per viure. Les famílies burgeses que van fer prosperar el negoci tèxtil, volien mostrar la seva posició amb els ornaments de moda provinents de Paris o d'altres paisos.... A Barcelona es podrien trobar algunes d'aquestes cases tot i que moltes ja han desaparegut i a Sabadell tenim la casa Turull. En aquesta casa els salons estan dedicats a les visites i els dormitoris més personals estan guarnits potser no amb gaire bon gust i una mica enfarfegats, però amb un interior pensat per tal que duri tota la vida i amb materials de qualitat: els mobles (de caoba, de xicranda, les porcellanes angleses, marqueteria a l’estil parisenc, les parets, la moqueta...)

                 
               Posant agulles de cap als fils solts

Una de les peces que dona aquest aire senyorial a la casa és la moqueta que cobreix part de la primera planta de l'edifici, estances pensades per a les visites importants. Aquesta moqueta confeccionada amb teler mecànic (probablement l’Axmister) que ja funcionava a Anglaterra a principis del s. XIX te una base de canemàs amb la decoració feta amb llanes policromes. Altres fibres que componen la moqueta són el cotó i el jute i el deteriorament d'algunes de les zones és molt evident. La part de la llana (la que fa el pèl) queda més en superfície i està lligada a un ordit de cotó i a la vegada a una base de canemàs de jute. El pas del temps i de les visites ha fet que es vegi molt desgastada i amb greus llacunes en diverses zones.

La neteja, consolidació i reintegració de les parts més trencades i deteriorades ha evitat que les alteracions provocades pel temps i pel pas dels visitants vagi a més i també ha frenat el seu mal estat de conservació. El següent pas que es durà a terme per la millora de la seva conservació és el de protegir les zones intervingudes amb una nova moqueta adequada a l'espai i que eviti el contacte directe amb el pas dels visitants de l'actual Museu.  

                         

                                                                                 

Seda japonesa de 1906

Va arribar al taller una peça molt curiosa per ser d'origen asiàtic, adquirida a Xanghai a principis del S. XX per l'antepassat del client que em demanava la conservació de la peça.

Anvers de la seda on es pot 'estat de conservació abans de la intervenció.

És una seda de 1906 en to beix brodada amb fils de seda en tons marrons i crus que en origen havia estat emmarcada i emmagatzemada en un soterrani. Quan es va decidir desemmarcar va ser perquè es van veure uns talls a la peça produïts possiblement per la tibantor i l'assecament de la fibra i problemes d'humitat que van deixar algunes aurèoles.

La peça s'ha netejat, humidificat i consolidat amb seda sobre suport complementari de cotó que li fa de base. Els punts de restauració han fixat els moltíssims estrips que tenia la seda, sobretot per la part superior. S'han conservat també les bandes laterals que ajudaven a l'emmarcat. Com que només s'havia conservat part d'aquesta tela d'emmarcat, s'han confeccionat unes bandes amb el to de base de l'original per integrar-les millor en la estètica i la visió de la obra en general.

Extracció del paper que tenia la peça a la part més exterior. 

Aquest paper es desfeia al tacte. Procés de neteja mecànica.

                                   



Procés de consolidació sobre una base de cotó 100%

Cosint les bandes que s'han afegit a la part exterior.

Ventall de mitjans del s.XIX

Els ventalls esdevenen peces compromeses a l'hora d'intervenir-les, ja que estan confeccionats amb múltiples materials que envelleixen de manera diferent i a més al ser un objecte quotidià, d'ús, les alteracions poden ser múltiples.

En aquesta ocasió, la restauració s'ha fet en un ventall molt singular: el que la Reina Isabel II va regalar a Maria Comadran, esposa de Pere Turull, un dels fabricants tèxtils més importants del Sabadell del s.XIX. Sembla ser que la Reina regalà el seu ventall a la senyora Turull i aquest va anar passant de generació en generació durant 154 anys. En aquest moment el ventall és propietat del Museu d'Art de Sabadell perquè el senyor Vicenç Grenzner va cedir-lo per tal de portar a terme la seva restauració. I ha estat un molt bon repte. 

La intervenció ha consistit bàsicament en el desmuntatge del ventall, la neteja de les parts (barnilles de bambú, blonda de seda i base de cotó). Ha estat necessària la consolidació de la blonda amb tul i una laminació de la base que estava molt trencada i tenia una gran pèrdua a la part baixa. La laminació s'ha fet amb paper japonès i un lleuger retoc cromàtic amb aquarel·les. Per un millor emmagatzematge s'ha fet una capsa mida amb material de conservació.

Neteja per aspiració de l'anvers.

Aplicant tul amb agulles entomològiques per la part del revers.

Consolidació de la blonda amb punts i seda.

 

Extracció de paper japonès per la part de l'anvers per evitar que la peça 
es mogui durant la laminació.

Retoc cromàtic amb aquarel·les.