Catifa del Ganges

Des del mes de setembre del 2024 he estat col.laborant en intervencions de peces tèxtils del fons del DissenyDHub per una exposició superimpressionat Matter Matters que serà la nova exposició permament del Dhub. 

Una cotilla del 1900, vestits de lluentons, un abric de Pedro Rodríguez, banyadors dels anys 70 del segle XX... entre d'altres peces. 

Una de les intervencions ha estat curiosa tota ella per la dimensió de la peça i del material que la constitueix. Es tracta d'una catifa confeccionada amb restes de plàstic reciclades i recollides al riu Ganges de la Índia. La catifa està confeccionada amb la tècnica del hand-tufted i per tal de penjar-la amb seguretat s'ha cosit una tira de Velcro de 10 cm. a tota la part alta de la mateixa. El Velcro, la seva part tova es cus sobre una loneta secundària i tota aquesta fixació es cus amb fil de poliéster de gran ressistència amb un punt enrera i seguint dues línees paral.leles.

Cosint el Velcro per l'anvers

Penjar la catifa també ha estat tot un repte, els montadors supervisats per la restauradora Montserrat Xirau han penjat amb seguretat aquesta peça tan gran i pesada ( 66 Kg.) i en aquests moments llueix a la exposició Matter Matters,

Moqueta Casa Turull

Una molt especial intervenció de teixit ha estat feta a la meva ciutat en una de les cases més emblemàtiques de Sabadell: La casa fàbrica Turull actual Museu d’Art de Sabadell. 

Alineació de l'ordit.

Aquest és un exemple d'edifici ambivalent habitual en la època de mitjans S.XVIII-XIX on l’espai servia tant per treballar com per viure. Les famílies burgeses que van fer prosperar el negoci tèxtil, volien mostrar la seva posició amb els ornaments de moda provinents de Paris o d'altres paisos.... A Barcelona es podrien trobar algunes d'aquestes cases tot i que moltes ja han desaparegut i a Sabadell tenim la casa Turull. En aquesta casa els salons estan dedicats a les visites i els dormitoris més personals estan guarnits potser no amb gaire bon gust i una mica enfarfegats, però amb un interior pensat per tal que duri tota la vida i amb materials de qualitat: els mobles (de caoba, de xicranda, les porcellanes angleses, marqueteria a l’estil parisenc, les parets, la moqueta...)

                 
               Posant agulles de cap als fils solts

Una de les peces que dona aquest aire senyorial a la casa és la moqueta que cobreix part de la primera planta de l'edifici, estances pensades per a les visites importants. Aquesta moqueta confeccionada amb teler mecànic (probablement l’Axmister) que ja funcionava a Anglaterra a principis del s. XIX te una base de canemàs amb la decoració feta amb llanes policromes. Altres fibres que componen la moqueta són el cotó i el jute i el deteriorament d'algunes de les zones és molt evident. La part de la llana (la que fa el pèl) queda més en superfície i està lligada a un ordit de cotó i a la vegada a una base de canemàs de jute. El pas del temps i de les visites ha fet que es vegi molt desgastada i amb greus llacunes en diverses zones.

La neteja, consolidació i reintegració de les parts més trencades i deteriorades ha evitat que les alteracions provocades pel temps i pel pas dels visitants vagi a més i també ha frenat el seu mal estat de conservació. El següent pas que es durà a terme per la millora de la seva conservació és el de protegir les zones intervingudes amb una nova moqueta adequada a l'espai i que eviti el contacte directe amb el pas dels visitants de l'actual Museu.