.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dijous, 25 de juny del 2015

Indianes

Al taller del CDMT de fer la intervenció de tres peces estampades que havien d'anar a una exposició d'indianes

Una de les indianes on es veu la verema abans de la intervenció.
Les Indianes ja s'havien fet famoses al París del S.XVII i eren unes teles de cotó amb colors llampants i exòtiques pels seus motius orientals i també per la seva versatilitat, ja que igual vestien dones, com decoraven parets i entapissaven mobles. 

I va ser més tard a Barcelona, on alguns fabricants van albirar la possibilitat de negoci en aquestes manufactures tan diferents. I a partir de 1780 aproximadament el mercat d'indianes va créixer gràcies a la millora de la productivitat i per la industrialització catalana. 

Com a exemple tres ports: el de Barcelona, Salou i Mataró exportaven activament teixits, aiguardent i a la vegada importaven sucre i cacau.

Les Indianes s'estampaven amb motlles i motius geomètrics, vegetals o històrics i requerien de taules grans per estampar, calderes per fer colors i motlles. Es fabricaven en quatre fases: la filatura, el tissatge, el blanqueig i la estampació. Tres d'aquestes es portaven a terme dins les mateixes fàbriques, però pel blanqueig es necessitaven espais molt grans i abundància d'aigua. Les teles abans de ser estampades s'havien d'humitejar i estendre al sol per blanquejar-les.


Consolidació amb seda i agulla corba de la indiana al suport de cotó.

Les tres indianes escollides per la exposició es van netejar tant mecànicament com per bany i es van consolidar sobre un suport secundari de cotó 100% amb el color adequat per la integració de la peça amb punts de restauració. Van fer-se també uns suports a mida per transportar i exposar les peces amb base de conservació, buata i loneta.  



Consolidació amb punts de restauració.


dimarts, 23 de juny del 2015

Seda japonesa de 1906

Va arribar al taller una peça molt curiosa per ser d'origen asiàtic, adquirida a Xanghai a principis del S. XX per l'antepassat del client que em demanava la conservació de la peça.

Anvers de la seda on es pot 'estat de conservació abans de la intervenció.


És una seda de 1906 en to beix brodada amb fils de seda en tons marrons i crus que en origen havia estat emmarcada i emmagatzemada en un soterrani. Quan es va decidir desemmarcar va ser perquè es van veure uns talls a la peça produïts possiblement per la tibantor i l'assecament de la fibra i problemes d'humitat que van deixar algunes aurèoles.

La peça s'ha netejat, humidificat i consolidat amb seda sobre suport complementari de cotó que li fa de base. Els punts de restauració han fixat els moltíssims estrips que tenia la seda, sobretot per la part superior. S'han conservat també les bandes laterals que ajudaven a l'emmarcat. Com que només s'havia conservat part d'aquesta tela d'emmarcat, s'han confeccionat unes bandes amb el to de base de l'original per integrar-les millor en la estètica i la visió de la obra en general.




Extracció del paper que tenia la peça a la part més exterior. 
Aquest paper es desfeia al tacte. Procés de neteja mecànica.



                                   



Procés de consolidació sobre una base de cotó 100%





Cosint les bandes que s'han afegit a la part exterior.

dilluns, 22 de juny del 2015

Dibuixos originals per empreses tèxtils

Dins de la producció de dibuix per teixit existien els destinats a ser estampats i els que havien de ser teixits. El teòric havia de conèixer tot el procés del teixit per obtenir un bon resultat. Però va haber-hi també dibuixants que van professionalitzar-se i que treballaven fent dissenys per a diferents empreses i aquest va ser el cas de Josep Palau Oller o d'Alexandre de Riquer que com altres van confeccionar dissenys per a teixits per a la Empresa Ponsa. 

Aquesta empresa ubicada a Barcelona des de finals del S.XIX es dedicava a l'estampat de la seda i del cotó i s'han conservat molts mostraris amb sedes estampades i per tant amb dibuixos originals, molts d'ells al Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Un d'aquests àlbums de dibuixos originals el vam restaurar i vam tenir l'oportunitat de veure la minuciositat i el rigor amb el qual treballaven aquests dissenyadors del S. XX.

Consulteu aquest article si esteu interessats en el tema dels dissenys i els dibuixants de principis del s. XX: 



                        
       Dissenys de diferents dibuixants. Un d'ells porta el segell de J.Palau.

   












La intervenció va consistir en la neteja dels dissenys amb aspiració (l'àlbum presentava molta brutícia) amb esponges toves...i la consolidació d'alguns estrips. Es va decidir tenint en compte el criteri d'intervenció mínima, conservar l'enquadernació original tot i que havia patit una antiga infecció que havia afectat la part del revers. No es va reenquadernar,  sinó que es va encolar la part despresa amb cola de midó i se li van afegir dues cantoneres de pergamí perdudes. Uns retocs amb aquarel·les van millorar l'estètica del llibre.



Diferents moments de la intervenció. Neteja amb aspiració, confecció d'una cantonera nova i protecció dels dibuixos amb paper Glassine.




Enquadernació abans de la intervenció.


Enquadernació després de la intervenció.