Organització Magatzem

Durant el mesos de Maig a Desembre de 2019 he col·laborat activament al Museu d'Art de Sabadell reorganitzant el Magatzem de les peces en 3D (fons format per aproximadament unes 700 peces de ceràmica) i ubicades al magatzem del Museu. Les peces distribuides en unes prestatgeries metàl·liques s'han anat analitzant i s'ha actualitzat el seu estat de conservació, netejant-les i emmagatzemant-les de nou amb un nou embolcall de conservació (Tyvek). 

Els canvis efectuats han quedat reflectits a la base de dades de MuseumPlus i a les prestatgeries s'han penjat unes llistes de consulta per tal de trobar amb el número de registre  les peces que hi ha en cadascuna de les lleixes.

He pogut col·laborar també en aquests mesos en tres de les exposicions que s'han programat per aquest any i més activament en la de LLorenç Balsach: industrial i coleccionista en la que he emmarcat dotze obres en suport paper.

Les tasques realitzades durant aquests mesos han millorat en general l’estat de conservació de les peces i el seu aspecte sobre els estants. Ha actualitzat dades que no estaven contemplades a la base o que estaven incompletes. S’ha aconseguit fer una mica més d’espai al Museu, tot i que caldria encara fer-ne més per poder guardar  les noves peces que es van incorporant al fons del Museu.

50 ninots de Xavier Nogués

Ricard Efa dibuixant a la sala d'exposició del Museu D'Art

El dia 30 de Maig es va inaugurar al Museu d'Art de Sabadell una exposició amb els dibuixos que Xavier Nogués va fer l'any 1922 del segle passat a tinta i que ilustren frases fetes o dites de la època. Era temps de noucentistes com Sunyer, José de Togores o Torres-Garcia i en el que es reivindicaven valors clàssics com el de la mesura i de les coses ben fetes, en contraposició a una idea més barroca, romàntica o embogida del Modernisme.

Carles Belda cantant garrotins

Nogués reivindica amb personatges pintorescos la cultura catalana fent també certa autocrítica. Va ser un dels dibuixants més importants de la revista Papitu. Amb el sobrenom de Babel signava les seves obres que també van  formar part de les arts decoratives com el vidre o la ceràmica.

Ricard Efa i Carles Belda van amenitzar la exposició dibuixant i improvitzant garrotins amb personatges coneguts de Sabadell. L'actualitat sabadellenca al més estil Nogués...

Presa de mides dels dibuixos

Els dibuixos es van extreure del marc en el que estaven perquè no estaven en bones condicions de conservació i es van tractar per acabar fent un nou emmarcat amb materials de conservació estables i adequats

Fons Fina Miralles

Reprenc la activitat al Blogg, després de les vacances i ho faig per explicar la intervenció que he fet "in situ" al Museu D'Art de Sabadell sobre unes peces del fons Fina Miralles. 

Consisteix en millorar l'estat de conservació de part de les obres originals de Fina Miralles. Aquesta artista, representant de la corrent d'Art conceptual molt vigent als anys 70 a Catalunya, va cedir el seu fons al Museu d'Art de Sabadell l'any 2000.

   Carpetes originals amb els dibuixos a l'interior. 

Es van revisar 8 carpetes originals, que un cop tractades es van ubicar dins les planeres del Museu en 32 camises de protecció fetes a la mida amb paper barrera de 90 gr. S'han completat 238 fitxes. Els processos que s'han fet és la neteja mecànica de les peces amb paletines, aspiració i esponges (segons ho requerissin les obres) i en la consolidació d'estrips o parts debilitades. També es van retirar cintes adhesives d'antigues exposicions o papers vegetals acidificats i oxidats pel temps,  i finalment es van confeccionar les camises amb paper barrera separades per temes.

Personalment destaco a la obra de Fina Miralles la seva mirada personal i fresca el color explosiu dels seus dibuixos d'esbossos i llibretes de viatge amb frases i poemes escrits amb una senzillesa sàbia i corprenedora.

Fons Issac Albéniz del Museu de la Música

Isaac Albéniz va néixer a Camprodon l'any 1860 i ja des de molt petit va destacar per les seves dots com a músic.  Als quatre anys va fer al teatre Romea de Barcelona el seu primer concert de piano i durant tota la seva vida va perfeccionar el seu estil i va destacar com a compositor i pianista. Va fer de pont entre la tradició del sud i la del nord d'Europa servint de pauta a músics posteriors. 

Isaac Albéniz

Dedicatòria a Isaac en un dels àlbums personals.

La intervenció es va fer a les mateixes instal·lacions del Museu de la Música de Barcelona es va proposar amb l'objectiu de millorar la conservació i l'aspecte d'unes 20 peces del fons Isaac Albéniz. Eren peces destinades a la exposició: "Albéniz, un modernista Universal" de caire personal, de vivències i viatges: L'Acta de baptisme, l'allistament a l'exèrcit, diplomes en pergamí, llibres de viatges a Hongria o a Praga, llibres compostos de retalls de notícies i efemèrides, una partitura de quan tenia 8 anys, etc... Una de les peces era un àlbum de dedicatòries de professors i amics que li servia a mode de currículum.

Totes elles es van netejar i es van consolidar aquelles que ho necessitaven amb empelts de paper japonès i cola Tylose MH 300. Es van confeccionar amb paper barrera de 90 gr. camises de protecció per separar les peces.
 
 

Un dels diplomes en pergamí un cop net i aplanat.

Partitura un cop intervinguda dins d'una camisa de protecció.

Guardes d'un dels programes de concerts abans i després de la intervenció.

Indianes

Al taller del CDMT de fer la intervenció de tres peces estampades que havien d'anar a una exposició d'indianes. 

Una de les indianes on es veu la verema abans de la intervenció.

Les Indianes ja s'havien fet famoses al París del S.XVII i eren unes teles de cotó amb colors llampants i exòtiques pels seus motius orientals i també per la seva versatilitat, ja que igual vestien dones, com decoraven parets i entapissaven mobles. 

I va ser més tard a Barcelona, on alguns fabricants van albirar la possibilitat de negoci en aquestes manufactures tan diferents. I a partir de 1780 aproximadament el mercat d'indianes va créixer gràcies a la millora de la productivitat i per la industrialització catalana. 

Com a exemple tres ports: el de Barcelona, Salou i Mataró exportaven activament teixits, aiguardent i a la vegada importaven sucre i cacau.

Les Indianes s'estampaven amb motlles i motius geomètrics, vegetals o històrics i requerien de taules grans per estampar, calderes per fer colors i motlles. Es fabricaven en quatre fases: la filatura, el tissatge, el blanqueig i la estampació. Tres d'aquestes es portaven a terme dins les mateixes fàbriques, però pel blanqueig es necessitaven espais molt grans i abundància d'aigua. Les teles abans de ser estampades s'havien d'humitejar i estendre al sol per blanquejar-les.

Consolidació amb seda i agulla corba de la indiana al suport de cotó.

Les tres indianes escollides per la exposició es van netejar tant mecànicament com per bany i es van consolidar sobre un suport secundari de cotó 100% amb el color adequat per la integració de la peça amb punts de restauració. Van fer-se també uns suports a mida per transportar i exposar les peces amb base de conservació, buata i loneta.  

Consolidació amb punts de restauració.