Organització Magatzem

Durant el mesos de Maig a Desembre de 2019 he col·laborat activament al Museu d'Art de Sabadell reorganitzant el Magatzem de les peces en 3D (fons format per aproximadament unes 700 peces de ceràmica) i ubicades al magatzem del Museu. Les peces distribuides en unes prestatgeries metàl·liques s'han anat analitzant i s'ha actualitzat el seu estat de conservació, netejant-les i emmagatzemant-les de nou amb un nou embolcall de conservació (Tyvek). 

Els canvis efectuats han quedat reflectits a la base de dades de MuseumPlus i a les prestatgeries s'han penjat unes llistes de consulta per tal de trobar amb el número de registre  les peces que hi ha en cadascuna de les lleixes.

He pogut col·laborar també en aquests mesos en tres de les exposicions que s'han programat per aquest any i més activament en la de LLorenç Balsach: industrial i coleccionista en la que he emmarcat dotze obres en suport paper.

Les tasques realitzades durant aquests mesos han millorat en general l’estat de conservació de les peces i el seu aspecte sobre els estants. Ha actualitzat dades que no estaven contemplades a la base o que estaven incompletes. S’ha aconseguit fer una mica més d’espai al Museu, tot i que caldria encara fer-ne més per poder guardar  les noves peces que es van incorporant al fons del Museu.

50 ninots de Xavier Nogués

Ricard Efa dibuixant a la sala d'exposició del Museu D'Art

El dia 30 de Maig es va inaugurar al Museu d'Art de Sabadell una exposició amb els dibuixos que Xavier Nogués va fer l'any 1922 del segle passat a tinta i que ilustren frases fetes o dites de la època. Era temps de noucentistes com Sunyer, José de Togores o Torres-Garcia i en el que es reivindicaven valors clàssics com el de la mesura i de les coses ben fetes, en contraposició a una idea més barroca, romàntica o embogida del Modernisme.

Carles Belda cantant garrotins

Nogués reivindica amb personatges pintorescos la cultura catalana fent també certa autocrítica. Va ser un dels dibuixants més importants de la revista Papitu. Amb el sobrenom de Babel signava les seves obres que també van  formar part de les arts decoratives com el vidre o la ceràmica.

Ricard Efa i Carles Belda van amenitzar la exposició dibuixant i improvitzant garrotins amb personatges coneguts de Sabadell. L'actualitat sabadellenca al més estil Nogués...

Presa de mides dels dibuixos

Els dibuixos es van extreure del marc en el que estaven perquè no estaven en bones condicions de conservació i es van tractar per acabar fent un nou emmarcat amb materials de conservació estables i adequats

Brodats de la Casa Rexachs

He descobert una època pel que fa a la indumentària femenina que m'encanta. Els anys 30!!!! una època previa a la Guerra Civil espanyola en la que es coïen moltes coses... a Barcelona hi havia una empresa de brodats que molt artesanalment creava aplicacions brodades per ser aplicades a mà sobre vestits de dona de molta qualitat i finor.

Sembla ser que s'inspiraven en models francesos i dissenyadors com Chanel, Nina Ricci, Lucien, Lelong, Lanvin,...i després els refeien amb una visió més local. Personalment aquests dissenys em recorden una mica la època dels anys 80 pel que fa als volums i les formes...


Els maniquins dibuixats amb molta cura a la part esquerra dels llibres de la Casa Rexachs mostren uns models elegants i ens indiquen on aniria aplicada la mostra que està encolada a  la part dreta.


La intervenció ha consistit en millorar l'estat de conservació de 30 llibres-mostrari  tractant tots els suports que ara descansen més nets, consolidats i estables dins de caixes de conservació en un dels dipòsits del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Són models que podrien inspirar a dissenyadors actuals, i que estan a l'abast dels creadors o estudiosos a la textilteca online del Museu. Si no coneixeu l'Imatex us convido a que feu una ullada i veureu quines meravelles es conserven guardades a les reserves. Una d'elles són els Mostraris Rexachs.

Disseny per puntes

Projecte per a un ventall de 1904 d' Aurora Gutierrez.

Durant el mes de juny i juliol d'enguany (2018) vaig intervenir  tres obres precioses: dos  projectes per mocador i un per ventall dissenyats per fer en punta de l'artista Aurora Gutiérrez Larraya.

Aquesta dona nascuda a Santander va venir molt petita a Barcelona on es va formar a la LLotja i va acabar esdevenint un referent molt important com a dissenyadora de puntes de coixí i a l'agulla d' època modernista.

Alguns dels seus dissenys es conserven al Museu de la Punta d'Arenys de mar des d'on s'em va fer l'encàrreg de la intervenció. L'Aurora, malauradamentr va morir el 1920, bastant jove, cosa que va impedir que pogués crear molts més dissenys, amb tot, va viatjar per d'altres ciutats europees on es va formar com a artista (París, Viena...) i on va saber captar el seu propi estil.

Les peces, que estan en un lloc preferent dins del Museu Marès de la punta, junt amb d'altres obres de projectistes importants (com Marià Castells) s'han desemmarcat i s'han tractat netejant els suports i fent en una d'elles, la del ventall, una intervenció més en profunditat, ja que presentava restes de cinta autoadhesiva per la part del revers i un empelt fet en algun moment que s'ha substituït per un altre més adequat. La pintura, despresa en certes parts, s'ha fixat i l'emmarcat s'ha tornat a realitzar amb criteris de conservació: amb materials neutres i lliures d'àcid i tenint en compte que la obra no toqui directament el vidre per evitar problemes de condensació.

Ha estat un veritable plaer tenir entre mans aquestes peces confeccionades amb tanta mestria i gust. Si voleu saber més coses d'aquesta artista i d'altres aspectes sobre les puntes de coixí podeu consultar els articles de Joan Miquel Llodrà, especialista en el tema. Us deixo aquí un article que parla sobre Aurora Gutíerrez. 

Revers del suport del dibuix abans de la intervenció.

Anvers de la peça un cop intervinguda.

Projecte Arts Gràfiques I

El passat mes de juliol vam començar un grup format per dues documentalistes i tres restauradores (1) un  projecte molt engrescador al Museu del Disseny. Consistirà en estabilitzar i  actualitzar les dades de les peces que formaven part de l'anomenat Gabinet d'Arts Gràfiques de Barcelona. 
Un cop comprobades i actualitzades les dades, es farà un tractament de Conservació Preventiva de les peces, a la vegada que s'ubicaran  dins les reserves del Museu del Disseny totes elles. 

Decidint sobre les caixes a confeccionar.

Documentnat les peces.

El GAGB va ser un Museu en el que es podien trobar des de mostres de Tipografia (matrius xil.logràfiques, planxes calcogràfiques, punxons...) a impresos, també guardes de llibre o cobertes i etiquetes o cartells de publicitat. El fons està compost per peces provinents d'empreses importants com Bobes, Seix Barral, Tobella o Naips Comas, entre d'altres...  Vam començar tractant guardes de llibre i gravats i també a desembalar alguns anuncis i calendaris antics, alguns de més de 100 anys!!!!  La feina tot just ha començat i la estem continuant  aquest mes d'octubre tractant el fons d'etiquetes i de papers pintats.

Neteja de caixa contenidora

Fins el moment s'han pres mides, verificat tècniques, contrastat dades i aspirat i netejat les peces, per tal que a les reserves entrin ja netes i estabilitzades. Es confeccionaran per la ocasió camises de paper barrera i d'altres suports fets a mida segons les necessitats de cadascún dels fons. 

A la Vanguardia va sortir el següent article que parla al respecte per si li voleu fer una ullada.

La desbordada trastienda de los museos                                                                   

(1) 

Laia Aleixendri

Montse Comas

Núria F. Llobet

Marisa Latorre

Sandra Vilchez

Postes en carta de la empresa Casacuberta

Disseny de gran format doblegat en 4 parts.

La intervenció en 10 llibres de mostres de l'empresa Casacuberta, es va fer en tres fases. 

Aquests llibres de fons industrial, de gran format estan compostos per dissenys dibuixats sobre quadrícules i pintades amb guaix. Els tons més utilitzats són el vermell, el groc, el verd...i són dissenys destinats a ser teixits o estampats.  Són de la primera meitat del s. XX i estan enquadernats sobre cartó amb tela al llom i a les cantoneres i amb paper marbrejat a les tapes. 

Tres d'ells havien patit una infecció i van ser tractats a part. D'altra banda tots els volums tenien les alteracions pròpies de  grans llibres antics i que han estat molt consultats: molta brutícia, múltiples estrips, dissenys despresos i enquadernacions trencades. 

Aplicant cola de midó al suport.

Per millorar la seva conservació i emmagatzema-los en bones condicions a la reserva del CDMT es van netejar els suports, consolidar els estrips amb papers japonesos i cola de midó. També es van interposar escativanes per tal de cosir quaderns solts i es van reparar totes les enquadernacions. Es van extreure totes les peces metàl·liques que havia a l'interior ( agulles de cap, clips...)

L'edifici i fàbrica conegut com " La Sedeta" del districte de Gràcia a Barcelona té una gran història al darrera, us faig cinc cèntims:

Retallant el paper japonès sobrant.

En la actualitat i des de l'any 1985 les instal·lacions  de l'antiga fàbrica funcionen com un equipament públic convertit en centre cívic, una escola, un institut, i un espai d'esbarjo. Ja fa uns anys que es va celebrar el seu centenari i cal esmentar que gràcies a les reivindicacions veïnals aquest espai comprat per la Caixa va esdevenir públic i no va acabar en la construcció de pisos.

Llibres un cop intervinguts, amb la enquadernació nova.

Fent una mirada enrere, descobrim que "La Sedeta" va ser una important fàbrica tèxtil fundada el 1900 per la societat Pujol i Casacuberta. Aquest conjunt industrial en un principi es va dedicar a la filatura del teixit i la tintura del cotó, la llana i la seda, com moltes altres fàbriques; però va ser de les primeres a Europa en produir seda crua

(shantung) i potser d'aquí li va el nom de la "Sedeta", empresa que es va consolidar durant les primeres dècades del s.XIX aprofitant l'aturada de quatre anys de la Primera Guerra Mundial.

Salvador Casacuberta després de la Primera Guerra Mundial va remodelar la maquinària i va desbancar l'altre soci Pujol. Durant la Guerra Civil faltant homes, carbó i electricitat la fàbrica va perdre productivitat i es va dedicar més aviat al teixit militar. El tancament definitiu va ser l'any 1975. 

                                                          Imatge de l'antiga fàbrica.

Fons Fina Miralles

Reprenc la activitat al Blogg, després de les vacances i ho faig per explicar la intervenció que he fet "in situ" al Museu D'Art de Sabadell sobre unes peces del fons Fina Miralles. 

Consisteix en millorar l'estat de conservació de part de les obres originals de Fina Miralles. Aquesta artista, representant de la corrent d'Art conceptual molt vigent als anys 70 a Catalunya, va cedir el seu fons al Museu d'Art de Sabadell l'any 2000.

   Carpetes originals amb els dibuixos a l'interior. 

Es van revisar 8 carpetes originals, que un cop tractades es van ubicar dins les planeres del Museu en 32 camises de protecció fetes a la mida amb paper barrera de 90 gr. S'han completat 238 fitxes. Els processos que s'han fet és la neteja mecànica de les peces amb paletines, aspiració i esponges (segons ho requerissin les obres) i en la consolidació d'estrips o parts debilitades. També es van retirar cintes adhesives d'antigues exposicions o papers vegetals acidificats i oxidats pel temps,  i finalment es van confeccionar les camises amb paper barrera separades per temes.

Personalment destaco a la obra de Fina Miralles la seva mirada personal i fresca el color explosiu dels seus dibuixos d'esbossos i llibretes de viatge amb frases i poemes escrits amb una senzillesa sàbia i corprenedora.

Dibuixos originals per empreses tèxtils

Dins de la producció de dibuix per teixit existien els destinats a ser estampats i els que havien de ser teixits. El teòric havia de conèixer tot el procés del teixit per obtenir un bon resultat. Però va haber-hi també dibuixants que van professionalitzar-se i que treballaven fent dissenys per a diferents empreses i aquest va ser el cas de Josep Palau Oller o d'Alexandre de Riquer que com altres van confeccionar dissenys per a teixits per a la Empresa Ponsa. 

Aquesta empresa ubicada a Barcelona des de finals del S.XIX es dedicava a l'estampat de la seda i del cotó i s'han conservat molts mostraris amb sedes estampades i per tant amb dibuixos originals, molts d'ells al Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Un d'aquests àlbums de dibuixos originals el vam restaurar i vam tenir l'oportunitat de veure la minuciositat i el rigor amb el qual treballaven aquests dissenyadors del S. XX.

Consulteu aquest article si esteu interessats en el tema dels dissenys i els dibuixants de principis del s. XX: 

                        

       Dissenys de diferents dibuixants. Un d'ells porta el segell de J.Palau.

   

La intervenció va consistir en la neteja dels dissenys amb aspiració (l'àlbum presentava molta brutícia) amb esponges toves...i la consolidació d'alguns estrips. Es va decidir tenint en compte el criteri d'intervenció mínima, conservar l'enquadernació original tot i que havia patit una antiga infecció que havia afectat la part del revers. No es va reenquadernar,  sinó que es va encolar la part despresa amb cola de midó i se li van afegir dues cantoneres de pergamí perdudes. Uns retocs amb aquarel·les van millorar l'estètica del llibre.

 

Diferents moments de la intervenció. Neteja amb aspiració, confecció d'una cantonera nova i protecció dels dibuixos amb paper Glassine.

Enquadernació abans de la intervenció.

Enquadernació després de la intervenció.