.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fons personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fons personal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de juny del 2019

50 ninots de Xavier Nogués


Ricard Efa dibuixant a la sala d'exposició del Museu D'Art
El dia 30 de Maig es va inaugurar al Museu d'Art de Sabadell una exposició amb els dibuixos que Xavier Nogués va fer l'any 1922 del segle passat a tinta i que ilustren frases fetes o dites de la època. Era temps de noucentistes com Sunyer, José de Togores o Torres-Garcia i en el que es reivindicaven valors clàssics com el de la mesura i de les coses ben fetes, en contraposició a una idea més barroca, romàntica o embogida del Modernisme.

Carles Belda cantant garrotins




Nogués reivindica amb personatges pintorescos la cultura catalana fent també certa autocrítica. Va ser un dels dibuixants més importants de la revista Papitu. Amb el sobrenom de Babel signava les seves obres que també van  formar part de les arts decoratives com el vidre o la ceràmica.

Ricard Efa i Carles Belda van amenitzar la exposició dibuixant i improvitzant garrotins amb personatges coneguts de Sabadell. L'actualitat sabadellenca al més estil Nogués...

Presa de mides dels dibuixos


Els dibuixos es van extreure del marc en el que estaven perquè no estaven en bones condicions de conservació i es van tractar per acabar fent un nou emmarcat amb materials de conservació estables i adequats




dimarts, 25 de setembre del 2018

Tapissos


Detall d'el tapís n.r. 194.
Des de l'any 2016 i fins el 2018 he participat en la intervenció a set tapissos de la colecció Muñoz Ramonet, junt amb dues restauradores més de teixit: la Eva Camí i la Cristina Balaguer. Totes tres al taller de Restauració del Museu Tèxtil de Terrassa hem portat a terme aquesta intervenció amb una banyera feta a mida per la ocasió i un bastidor de fusta que ens ha permès fer la consolidació de les peces.

Potser pel que ara és més conegut Julio Muñoz Ramonet és pel litigi amb les seves quatre filles que s'ha allargat quasi uns 20 anys pel llegat i el testament que va deixar a la seva mort l'any 1991. De fet, de la finca del carrer Muntaner n. 282-288 que ell va cedir a la ciutat de Barcelona junt amb el parc i el jardí, van quedar les obres d'autors menors i els tapissos que havia penjat als murs; les obres de gran valor d'autors com Goya, el Greco, Sorolla, Fortuny...van ser extretes de la casa abans de saber-se que la voluntat d'ell era la de cedir-ho tot a la ciutat de Barcelona.(1)

Monograma de la zona de Brusel·les/Brabante.
 a partir de l'any 1528 una ordenança europea obligava a teixir
la procedència dels tapissos de més de 3,5 m.
Pel que fa als tapissos de la col·lecció (datats del s.XVI el més antic i del s. XVII els altres) semblen ser flamencs, de la zona de Brusel·les/Brabante, una de les zones clau en la confecció de tapissos. Els monogrames que indiquen el taller i les dues BB teixides a les bandes del tapís així ho fan pensar. Caldria afirmar si aquestes són les bandes originals, ja que els tapissos, pel que hem pogut experimentar, són peces molt "retocades" i "reteixides" i és possible que igual que els folres es canviaven repetidament i els forats es reteixien (inclús laterals sencers), les vores, es podrien haber intercanviat. És només una reflexió, suposo que Muñoz Ramonet  podia permetre's comprar tapissos de Brusel·les sense cap problema...

El gran format té la dificultat afegida de la manipulació, ja que hi ha alguns processos que són delicats i cal pensar molt bé com actuar abans de moure res. Per això, hem utilitzat cilindres d'una amplada d'uns 25 cm. per enrotllar i desenrotllar els tapissos cada cop que fes falta. El procés de la neteja humida ha requerit la confecció d'una piscina a mida d'aquells tapissos als que se'ls hi ha fet bany (no a tots) i el nou folre s'ha fixat a la peça mitjançant un sistema de "papallones" que repartia les puntades segons la força que ha d'aguantar el tapís, el Velcro que es posa a la part alta també aguantarà la major part del pes del tapís.

Procés de fixació del nou folre al tapís amb "papallones"

Els restauradors tenim la sort de tocar directament les peces i de vegades ens trobem amb sorpreses al accedir a l'interior. A la fotografia es veu l'aspecte un cop extret el folre d'un dels tapissos que vam intervenir. Estava bastant deteriorat i en algun moment s'havien posat pedaços per "consolidar" i donar més força al tapís. També vam trobar en aquest cas un teixit de jute que recobria pràcticament tota la superfície del tapís i que pel seu estat de conservació pèssim estava deixant restes de fibra per tot arreu. Es va decidir extreure totes les restes del jute, però vam respectar els pedaços d'intervenció anterior, això sí, accedint al màxim per sota per poder retirar tot el jute i netejar al màxim l'interior.

Interior del tapís n.r 1019 un cop extret el folre.
La intervenció d'aquests tapissos ens ha ajudat a aclarir alguns aspectes i curiositats.

Els tapissos es confeccionaven amb un lligament bàsic: tafetà i es teixia manualment amb llanes i sedes amb diferents colors els dissenys que composen la trama. Les sedes donaven més categoria al tapís i s'utilitzaven sobretot per les parts on es volia donar més lluminositat.

El teixidor se situava per la part del revers i teixia tenint l'ordit estès davant i confeccionant el dibuix de forma transversal. De vegades amb l'ajuda d'un mirall es podia anar veient la confecció del mateix.

L'èxit que van tenir els tapissos durant segles sobre murs i terres de les cases que s'ho podien permetre, van aportar caliu literal a les cases i com a bé inmoble es traslladaven amb certa facilitat de casa a casa, allà on calgués. Els tapissos van ser també al igual que les pintures murals peces que ilustraven i explicaven històries, ja fóssin de la Biblia o d'escenes mitològiques, segons les modes del moment, aquests dos temes són potser els més utilitzats per fer els dibuixos que després esdevindran tapissos.

La doctora Margarita Garcia-Calvo analitza en el seguent article la col·lecció dels tapissos de la Fundación Muñoz Ramonet.

(1) Si voleu saber més coses sobre la vida i negocis de Muñoz Ramonet, podeu veure el documental " Después de Dios, Muñoz"

dijous, 12 d’abril del 2018

Fons de Ricard Salvat

La intervenció a part del Fons d'obres de Ricard Salvat (molt personal i cuidat) inclou part de les obres seleccionades per la família i per ell mateix en tota la seva trajectòria professional de 50 anys. Actualment formen part de la Fundació Ricard Salvat i són originals i esbossos de cartells d'obres de teatre de finals dels anys 70 i dels 80 del s.XX. 



Ricard Salvat era escriptor, dramaturg, director escènic i acadèmic de prestigi i va documentar amb cura tota la seva  activitat professional, deixant una documentació molt valuosa per entendre el món del teatre, la cultura i la societat de la Catalunya dels anys seixanta que ell també va contribuir a renovar. Us recomano des d'aqui que si voleu saber una mica més de Ricard Salvat mireu aquest vídeo en el que ell mateix explica part de la seva trajectòria: 

https://vimeo.com/56467436




Algunes de les obres tractades, un total de 26 són tot un exemple de la manera de fer publicitat en aquells anys (70-80 del S. XX). Mostren com es feien llavors cartells per a obres teatrals de manera manual, artesanal inclús, pràctica que en l'actualitat s'ha perdut i es fa mitjançant nous programes informàtics i amb l'ajuda dels ordinadors. De fet, en aquesta època i fins ben entrats els anys 90 el muntatge es feia de forma manual col·locant  fotolits que s'isolaven a una planxa fotosensible i en la que un cop feta s'aplicaven els colors desitjats. Un cop va aparèixer el CTP ( Computer To Plate) es va modernitzar el sistema i els fotolits van desaparèixer.


En la intervenció que vaig dur a terme es van netejar, consolidar i reintegrar peces que estaven superficialment embrutides pel pas del temps o  patien algunes deformacions i faltes de suport. Un cop intervingudes les obres es van separar individualment amb camises fetes amb paper barrera. Agraeixo la oportunitat a la família Salvat de poder apropar-me a aquest llegat tan especial i de contribuir en certa manera a promoure la cultura teatral del nostre país. 

Deformacions en algunes de les peces.

Cartell del XVII festivalñ internacional de Sitges de 1985.













dijous, 10 de setembre del 2015

Fons Fina Miralles

Reprenc la activitat al Blogg, després de les vacances i ho faig per explicar la intervenció que he fet "in situ" al Museu D'Art de Sabadell sobre unes peces del fons Fina Miralles. 

Consisteix en millorar l'estat de conservació de part de les obres originals de Fina Miralles. Aquesta artista, representant de la corrent d'Art conceptual molt vigent als anys 70 a Catalunya, va cedir el seu fons al Museu d'Art de Sabadell l'any 2000.


   Carpetes originals amb els dibuixos a l'interior. 















Es van revisar 8 carpetes originals, que un cop tractades es van ubicar dins les planeres del Museu en 32 camises de protecció fetes a la mida amb paper barrera de 90 gr. S'han completat 238 fitxes. Els processos que s'han fet és la neteja mecànica de les peces amb paletines, aspiració i esponges (segons ho requerissin les obres) i en la consolidació d'estrips o parts debilitades. També es van retirar cintes adhesives d'antigues exposicions o papers vegetals acidificats i oxidats pel temps,  i finalment es van confeccionar les camises amb paper barrera separades per temes.





Personalment destaco a la obra de Fina Miralles la seva mirada personal i fresca el color explosiu dels seus dibuixos d'esbossos i llibretes de viatge amb frases i poemes escrits amb una senzillesa sàbia i corprenedora.






divendres, 10 de juliol del 2015

Fons Issac Albéniz del Museu de la Música

Isaac Albéniz va néixer a Camprodon l'any 1860 i ja des de molt petit va destacar per les seves dots com a músic.  Als quatre anys va fer al teatre Romea de Barcelona el seu primer concert de piano i durant tota la seva vida va perfeccionar el seu estil i va destacar com a compositor i pianista. Va fer de pont entre la tradició del sud i la del nord d'Europa servint de pauta a músics posteriors. 
Isaac Albéniz
Dedicatòria a Isaac en un dels àlbums personals.

La intervenció es va fer a les mateixes instal·lacions del Museu de la Música de Barcelona es va proposar amb l'objectiu de millorar la conservació i l'aspecte d'unes 20 peces del fons Isaac Albéniz. Eren peces destinades a la exposició: "Albéniz, un modernista Universal" de caire personal, de vivències i viatges: L'Acta de baptisme, l'allistament a l'exèrcit, diplomes en pergamí, llibres de viatges a Hongria o a Praga, llibres compostos de retalls de notícies i efemèrides, una partitura de quan tenia 8 anys, etc... Una de les peces era un àlbum de dedicatòries de professors i amics que li servia a mode de currículum.

Totes elles es van netejar i es van consolidar aquelles que ho necessitaven amb empelts de paper japonès i cola Tylose MH 300. Es van confeccionar amb paper barrera de 90 gr. camises de protecció per separar les peces.
 
 
Un dels diplomes en pergamí un cop net i aplanat.


Partitura un cop intervinguda dins d'una camisa de protecció.
Guardes d'un dels programes de concerts abans i després de la intervenció.