Projecte Arts Gràfiques II

La segona fase d'aquest projecte s'ha fet de juliol al desembre de 2020 i tot i la problemàtica de la pandèmia del Covid-19 que ens ha fet trontollar a tots, hem pogut acabar aquesta segona fase. 

Algunes de les matrius inserides en un llit d'ethafoam i separades per cartrons de conservació 

Algunes de les estampes en procés d'ubicació als àlbums

Un equip decinc professionals entre documentalistes i restauradors hem gestionat dins de les instalacions del Museu del Disseny de Barcelona part del fons d'Arts Gràfiques. Les restauradores entre d'altres peces hem tractat més de tresmil matrius que s'han netejat, i adequat dins de caixes de museu. Per tal d'encaixar bé les matrius s'ha utilitzat un llit d' Ethafoam dibuixant les peces sobre el mateix i evitant el moviment de les mateixes. Totes les peces s'han siglat amb el seu número de regustre corresponent a la peça i dins de la caixa. la rotulació exterior fa referència a les peces que hi ha dins de la mateixa. 

Les peces de paper s'han arxivat en àlbums de conservació amb materials lliures d'àcid i estables i les postals s'han colocat dins de fundes de polipropilé que deixen "respirar" el paper i també eviten la electricitat estàtica d'altres materials.

"Papeles en el balcón"

Imatge de la conferència en directe d'un projecte de l'Antàrtida. Es van conservar les cabanes d'exploradors antàrtics. Em van impressionar moltíssim els resultats obtinguts.

                                   

Aquesta setmana ha finalitzat el cicle de conferències que la Universitat de Granada ha organitzat en aquest context una mica extrany de confinament. Mentre el Coronavirus ens ha mantingut més parats dels que ens hagués agradat...el mes d'abril i de maig de 2020 s'ha omplert amb col·legues que han participat dins d'aquest cicle en el que es tractava d'aportar i compartir entre professionals de la conservació-restauració de documents i obra gràfica algunes reflexions i projectes. 

Els participants  han estat els següents: Gemma Mª Contreras, Rita Udina, Salvador Viñas, Carme Ramells, Amparo Escolano, Alan Haley, Luis Crespo, Aline Leclerk y Arsenio Sánchez.

Tots ells m'han aportat personalment alguna nova prespectiva o punt de vista a tenir en compte, respecte a diferents temes. S'han tractat conceptes com la confecció d'una pintura al pastel, la neteja de documents i obres tenint en compte el pH i la conductivitat de la que partim, la conservació de papers vegetals o de documents sonors i audiovisuals, projectes aventurers a l'Antàrtida, desastres generats per incendis o inundacions, i reflexions molt interessants...Em van semblar molt profundes i crítiques les idees que va compartir l'Arsenio Sánchez per concloure el cicle, sobre el paper de la nostra professió i de la trajectòria en el passat segle XX. També la necessitat actual de trobar un nou rumb en les directrius filosòfiques i ètiques de la conservació-restauració documental.

Moltes gràcies a tots per compartir, això ens fa grans a tots!!!!!

Organització Magatzem

Durant el mesos de Maig a Desembre de 2019 he col·laborat activament al Museu d'Art de Sabadell reorganitzant el Magatzem de les peces en 3D (fons format per aproximadament unes 700 peces de ceràmica) i ubicades al magatzem del Museu. Les peces distribuides en unes prestatgeries metàl·liques s'han anat analitzant i s'ha actualitzat el seu estat de conservació, netejant-les i emmagatzemant-les de nou amb un nou embolcall de conservació (Tyvek). 

Els canvis efectuats han quedat reflectits a la base de dades de MuseumPlus i a les prestatgeries s'han penjat unes llistes de consulta per tal de trobar amb el número de registre  les peces que hi ha en cadascuna de les lleixes.

He pogut col·laborar també en aquests mesos en tres de les exposicions que s'han programat per aquest any i més activament en la de LLorenç Balsach: industrial i coleccionista en la que he emmarcat dotze obres en suport paper.

Les tasques realitzades durant aquests mesos han millorat en general l’estat de conservació de les peces i el seu aspecte sobre els estants. Ha actualitzat dades que no estaven contemplades a la base o que estaven incompletes. S’ha aconseguit fer una mica més d’espai al Museu, tot i que caldria encara fer-ne més per poder guardar  les noves peces que es van incorporant al fons del Museu.

50 ninots de Xavier Nogués

Ricard Efa dibuixant a la sala d'exposició del Museu D'Art

El dia 30 de Maig es va inaugurar al Museu d'Art de Sabadell una exposició amb els dibuixos que Xavier Nogués va fer l'any 1922 del segle passat a tinta i que ilustren frases fetes o dites de la època. Era temps de noucentistes com Sunyer, José de Togores o Torres-Garcia i en el que es reivindicaven valors clàssics com el de la mesura i de les coses ben fetes, en contraposició a una idea més barroca, romàntica o embogida del Modernisme.

Carles Belda cantant garrotins

Nogués reivindica amb personatges pintorescos la cultura catalana fent també certa autocrítica. Va ser un dels dibuixants més importants de la revista Papitu. Amb el sobrenom de Babel signava les seves obres que també van  formar part de les arts decoratives com el vidre o la ceràmica.

Ricard Efa i Carles Belda van amenitzar la exposició dibuixant i improvitzant garrotins amb personatges coneguts de Sabadell. L'actualitat sabadellenca al més estil Nogués...

Presa de mides dels dibuixos

Els dibuixos es van extreure del marc en el que estaven perquè no estaven en bones condicions de conservació i es van tractar per acabar fent un nou emmarcat amb materials de conservació estables i adequats

Brodats de la Casa Rexachs

He descobert una època pel que fa a la indumentària femenina que m'encanta. Els anys 30!!!! una època previa a la Guerra Civil espanyola en la que es coïen moltes coses... a Barcelona hi havia una empresa de brodats que molt artesanalment creava aplicacions brodades per ser aplicades a mà sobre vestits de dona de molta qualitat i finor.

Sembla ser que s'inspiraven en models francesos i dissenyadors com Chanel, Nina Ricci, Lucien, Lelong, Lanvin,...i després els refeien amb una visió més local. Personalment aquests dissenys em recorden una mica la època dels anys 80 pel que fa als volums i les formes...


Els maniquins dibuixats amb molta cura a la part esquerra dels llibres de la Casa Rexachs mostren uns models elegants i ens indiquen on aniria aplicada la mostra que està encolada a  la part dreta.


La intervenció ha consistit en millorar l'estat de conservació de 30 llibres-mostrari  tractant tots els suports que ara descansen més nets, consolidats i estables dins de caixes de conservació en un dels dipòsits del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Són models que podrien inspirar a dissenyadors actuals, i que estan a l'abast dels creadors o estudiosos a la textilteca online del Museu. Si no coneixeu l'Imatex us convido a que feu una ullada i veureu quines meravelles es conserven guardades a les reserves. Una d'elles són els Mostraris Rexachs.

Projecte Arts Gràfiques I

El passat mes de juliol vam començar un grup format per dues documentalistes i tres restauradores (1) un  projecte molt engrescador al Museu del Disseny. Consistirà en estabilitzar i  actualitzar les dades de les peces que formaven part de l'anomenat Gabinet d'Arts Gràfiques de Barcelona. 
Un cop comprobades i actualitzades les dades, es farà un tractament de Conservació Preventiva de les peces, a la vegada que s'ubicaran  dins les reserves del Museu del Disseny totes elles. 

Decidint sobre les caixes a confeccionar.

Documentnat les peces.

El GAGB va ser un Museu en el que es podien trobar des de mostres de Tipografia (matrius xil.logràfiques, planxes calcogràfiques, punxons...) a impresos, també guardes de llibre o cobertes i etiquetes o cartells de publicitat. El fons està compost per peces provinents d'empreses importants com Bobes, Seix Barral, Tobella o Naips Comas, entre d'altres...  Vam començar tractant guardes de llibre i gravats i també a desembalar alguns anuncis i calendaris antics, alguns de més de 100 anys!!!!  La feina tot just ha començat i la estem continuant  aquest mes d'octubre tractant el fons d'etiquetes i de papers pintats.

Neteja de caixa contenidora

Fins el moment s'han pres mides, verificat tècniques, contrastat dades i aspirat i netejat les peces, per tal que a les reserves entrin ja netes i estabilitzades. Es confeccionaran per la ocasió camises de paper barrera i d'altres suports fets a mida segons les necessitats de cadascún dels fons. 

A la Vanguardia va sortir el següent article que parla al respecte per si li voleu fer una ullada.

La desbordada trastienda de los museos                                                                   

(1) 

Laia Aleixendri

Montse Comas

Núria F. Llobet

Marisa Latorre

Sandra Vilchez

Fons de Ricard Salvat

La intervenció a part del Fons d'obres de Ricard Salvat (molt personal i cuidat) inclou part de les obres seleccionades per la família i per ell mateix en tota la seva trajectòria professional de 50 anys. Actualment formen part de la Fundació Ricard Salvat i són originals i esbossos de cartells d'obres de teatre de finals dels anys 70 i dels 80 del s.XX. 

Ricard Salvat era escriptor, dramaturg, director escènic i acadèmic de prestigi i va documentar amb cura tota la seva  activitat professional, deixant una documentació molt valuosa per entendre el món del teatre, la cultura i la societat de la Catalunya dels anys seixanta que ell també va contribuir a renovar. Us recomano des d'aqui que si voleu saber una mica més de Ricard Salvat mireu aquest vídeo en el que ell mateix explica part de la seva trajectòria: 

https://vimeo.com/56467436

Algunes de les obres tractades, un total de 26 són tot un exemple de la manera de fer publicitat en aquells anys (70-80 del S. XX). Mostren com es feien llavors cartells per a obres teatrals de manera manual, artesanal inclús, pràctica que en l'actualitat s'ha perdut i es fa mitjançant nous programes informàtics i amb l'ajuda dels ordinadors. De fet, en aquesta època i fins ben entrats els anys 90 el muntatge es feia de forma manual col·locant  fotolits que s'isolaven a una planxa fotosensible i en la que un cop feta s'aplicaven els colors desitjats. Un cop va aparèixer el CTP ( Computer To Plate) es va modernitzar el sistema i els fotolits van desaparèixer.

En la intervenció que vaig dur a terme es van netejar, consolidar i reintegrar peces que estaven superficialment embrutides pel pas del temps o  patien algunes deformacions i faltes de suport. Un cop intervingudes les obres es van separar individualment amb camises fetes amb paper barrera. Agraeixo la oportunitat a la família Salvat de poder apropar-me a aquest llegat tan especial i de contribuir en certa manera a promoure la cultura teatral del nostre país. 

Deformacions en algunes de les peces.

Cartell del XVII festivalñ internacional de Sitges de 1985.

Fons Fina Miralles

Reprenc la activitat al Blogg, després de les vacances i ho faig per explicar la intervenció que he fet "in situ" al Museu D'Art de Sabadell sobre unes peces del fons Fina Miralles. 

Consisteix en millorar l'estat de conservació de part de les obres originals de Fina Miralles. Aquesta artista, representant de la corrent d'Art conceptual molt vigent als anys 70 a Catalunya, va cedir el seu fons al Museu d'Art de Sabadell l'any 2000.

   Carpetes originals amb els dibuixos a l'interior. 

Es van revisar 8 carpetes originals, que un cop tractades es van ubicar dins les planeres del Museu en 32 camises de protecció fetes a la mida amb paper barrera de 90 gr. S'han completat 238 fitxes. Els processos que s'han fet és la neteja mecànica de les peces amb paletines, aspiració i esponges (segons ho requerissin les obres) i en la consolidació d'estrips o parts debilitades. També es van retirar cintes adhesives d'antigues exposicions o papers vegetals acidificats i oxidats pel temps,  i finalment es van confeccionar les camises amb paper barrera separades per temes.

Personalment destaco a la obra de Fina Miralles la seva mirada personal i fresca el color explosiu dels seus dibuixos d'esbossos i llibretes de viatge amb frases i poemes escrits amb una senzillesa sàbia i corprenedora.

"Gabinet dels Músics"

Per la exposició "Gabinet dels músics" programada pel juny de 2010 es va donar a conèixer part de l'obra gràfica del fons del Museu de la Música de Barcelona, desconegut fins el moment. Vam tractar en aquesta ocasió unes 20 peces d'autors importants com: Ramon Casas, Lluis Masriera, Lluis Bagaria, Ismael Smith o Darío de Regoyos. La exposició va mostrar un ventall de tècniques i obres destacades des del s.XVII fins a principis del s.XX mostrant retrats, caricatures o estampes calcogràfiques de músics i compositors coneguts. 

Retrat d'Enric Granados fet amb sanguina per Ismael Smith.

Alguns autors catalans com Jaume Llongueres, Josep Parera, Miquel Llovet o Frederic Barceló i d'altres no catalans com Charles Léandre, Leonetto Cappiello... que van dibuixar o pintar pergamins, van fer caricatures o aquarel·lar dibuixos.

Aiguada de Baldomer Gili i Roig de 1911 en homenatge a Enric Granados.

 Caricatura de Lluis Bagaria a Joaquim Malats.

 
La intervenció va consistir en la neteja de les obres, algunes d'elles es van extreure dels seus marcs originals, ja que aquests provocaven oxidació i certa hidròlisi àcida sobre les fibres dels papers al estar en contacte directe amb traseres de fusta o de cartró.

Dos exemples de marcs originals per la part del revers.

Es va haver de rebaixar la intensitat d'alguna aurèola provocada per excés d'humitat o alguna taca massa evident. Es van fer immersions en aigua destil·lada de vàries estampes molt embrutides pel temps i a continuació es van reaprestar amb Tylose MH 3000 per tal de aportar de nou al paper els agents encolants perduts en el bany.

Abans i després de la intervenció d'una estampa de 1762.

La consolidació d'estrips i la reintegració de llacunes o de pèrdues es va fer amb papers japonesos adequats en gruix i to i es van aplanar les peces que ho requerien amb fustes i pesos. Per emmagatzemar les obres un cop acabada la exposició, es van confeccionar camises de protecció a mida per cada peça amb paper barrera de 90 gr.

Gravat calcogràfic del s.XVIII.

Retrat de Ramon Casas a Joaquim Malats de 1909.