Disseny per puntes

Projecte per a un ventall de 1904 d' Aurora Gutierrez.

Durant el mes de juny i juliol d'enguany (2018) vaig intervenir  tres obres precioses: dos  projectes per mocador i un per ventall dissenyats per fer en punta de l'artista Aurora Gutiérrez Larraya.

Aquesta dona nascuda a Santander va venir molt petita a Barcelona on es va formar a la LLotja i va acabar esdevenint un referent molt important com a dissenyadora de puntes de coixí i a l'agulla d' època modernista.

Alguns dels seus dissenys es conserven al Museu de la Punta d'Arenys de mar des d'on s'em va fer l'encàrreg de la intervenció. L'Aurora, malauradamentr va morir el 1920, bastant jove, cosa que va impedir que pogués crear molts més dissenys, amb tot, va viatjar per d'altres ciutats europees on es va formar com a artista (París, Viena...) i on va saber captar el seu propi estil.

Les peces, que estan en un lloc preferent dins del Museu Marès de la punta, junt amb d'altres obres de projectistes importants (com Marià Castells) s'han desemmarcat i s'han tractat netejant els suports i fent en una d'elles, la del ventall, una intervenció més en profunditat, ja que presentava restes de cinta autoadhesiva per la part del revers i un empelt fet en algun moment que s'ha substituït per un altre més adequat. La pintura, despresa en certes parts, s'ha fixat i l'emmarcat s'ha tornat a realitzar amb criteris de conservació: amb materials neutres i lliures d'àcid i tenint en compte que la obra no toqui directament el vidre per evitar problemes de condensació.

Ha estat un veritable plaer tenir entre mans aquestes peces confeccionades amb tanta mestria i gust. Si voleu saber més coses d'aquesta artista i d'altres aspectes sobre les puntes de coixí podeu consultar els articles de Joan Miquel Llodrà, especialista en el tema. Us deixo aquí un article que parla sobre Aurora Gutíerrez. 

Revers del suport del dibuix abans de la intervenció.

Anvers de la peça un cop intervinguda.

Projecte Arts Gràfiques I

El passat mes de juliol vam començar un grup format per dues documentalistes i tres restauradores (1) un  projecte molt engrescador al Museu del Disseny. Consistirà en estabilitzar i  actualitzar les dades de les peces que formaven part de l'anomenat Gabinet d'Arts Gràfiques de Barcelona. 
Un cop comprobades i actualitzades les dades, es farà un tractament de Conservació Preventiva de les peces, a la vegada que s'ubicaran  dins les reserves del Museu del Disseny totes elles. 

Decidint sobre les caixes a confeccionar.

Documentnat les peces.

El GAGB va ser un Museu en el que es podien trobar des de mostres de Tipografia (matrius xil.logràfiques, planxes calcogràfiques, punxons...) a impresos, també guardes de llibre o cobertes i etiquetes o cartells de publicitat. El fons està compost per peces provinents d'empreses importants com Bobes, Seix Barral, Tobella o Naips Comas, entre d'altres...  Vam començar tractant guardes de llibre i gravats i també a desembalar alguns anuncis i calendaris antics, alguns de més de 100 anys!!!!  La feina tot just ha començat i la estem continuant  aquest mes d'octubre tractant el fons d'etiquetes i de papers pintats.

Neteja de caixa contenidora

Fins el moment s'han pres mides, verificat tècniques, contrastat dades i aspirat i netejat les peces, per tal que a les reserves entrin ja netes i estabilitzades. Es confeccionaran per la ocasió camises de paper barrera i d'altres suports fets a mida segons les necessitats de cadascún dels fons. 

A la Vanguardia va sortir el següent article que parla al respecte per si li voleu fer una ullada.

La desbordada trastienda de los museos                                                                   

(1) 

Laia Aleixendri

Montse Comas

Núria F. Llobet

Marisa Latorre

Sandra Vilchez

Premi Bonaplata

El CDMT (Centre de Documentació i Museu Tèxtil) va rebre el dia 21 de Desembre el Premi especial de Patrimoni 2016 per la tasca de conservació, restauració i documentació de la cultura i el foment del món del textil. Després d'uns 20 anys de recollida de mostres de moltes empreses emblemàtiques de teixit de la industria catalana del 2014 al 2016 es van fer diversos treballs de recerca i es va posar a disposició pública una base de dades en línia, facilitant la recerca i la didàctica en aquests aspectes. 

Aquesta base de dades creada tant pel CDMT com pel Museu de la Punta d'Arenys de Mar i el Museu d'Estampació de Premià de Mar es pot consultar en aquest link: http://ddfitc.cdmt.es/

Des del Blogg felicito a tots els meus companys i a la Institució per la feina realitzada dins de la qual m' incloc en la recuperació i conservació d'alguns dels fons de mostraris tèxtils i els encoratjo a seguir descobrint el fons industrial i tèxtil de Catalunya. Moltes Felicitats!!!!!! Per cert quasi no surto a la foto, sóc la del fons que treu el cap! Jajajaja

Postes en carta de la empresa Casacuberta

Disseny de gran format doblegat en 4 parts.

La intervenció en 10 llibres de mostres de l'empresa Casacuberta, es va fer en tres fases. 

Aquests llibres de fons industrial, de gran format estan compostos per dissenys dibuixats sobre quadrícules i pintades amb guaix. Els tons més utilitzats són el vermell, el groc, el verd...i són dissenys destinats a ser teixits o estampats.  Són de la primera meitat del s. XX i estan enquadernats sobre cartó amb tela al llom i a les cantoneres i amb paper marbrejat a les tapes. 

Tres d'ells havien patit una infecció i van ser tractats a part. D'altra banda tots els volums tenien les alteracions pròpies de  grans llibres antics i que han estat molt consultats: molta brutícia, múltiples estrips, dissenys despresos i enquadernacions trencades. 

Aplicant cola de midó al suport.

Per millorar la seva conservació i emmagatzema-los en bones condicions a la reserva del CDMT es van netejar els suports, consolidar els estrips amb papers japonesos i cola de midó. També es van interposar escativanes per tal de cosir quaderns solts i es van reparar totes les enquadernacions. Es van extreure totes les peces metàl·liques que havia a l'interior ( agulles de cap, clips...)

L'edifici i fàbrica conegut com " La Sedeta" del districte de Gràcia a Barcelona té una gran història al darrera, us faig cinc cèntims:

Retallant el paper japonès sobrant.

En la actualitat i des de l'any 1985 les instal·lacions  de l'antiga fàbrica funcionen com un equipament públic convertit en centre cívic, una escola, un institut, i un espai d'esbarjo. Ja fa uns anys que es va celebrar el seu centenari i cal esmentar que gràcies a les reivindicacions veïnals aquest espai comprat per la Caixa va esdevenir públic i no va acabar en la construcció de pisos.

Llibres un cop intervinguts, amb la enquadernació nova.

Fent una mirada enrere, descobrim que "La Sedeta" va ser una important fàbrica tèxtil fundada el 1900 per la societat Pujol i Casacuberta. Aquest conjunt industrial en un principi es va dedicar a la filatura del teixit i la tintura del cotó, la llana i la seda, com moltes altres fàbriques; però va ser de les primeres a Europa en produir seda crua

(shantung) i potser d'aquí li va el nom de la "Sedeta", empresa que es va consolidar durant les primeres dècades del s.XIX aprofitant l'aturada de quatre anys de la Primera Guerra Mundial.

Salvador Casacuberta després de la Primera Guerra Mundial va remodelar la maquinària i va desbancar l'altre soci Pujol. Durant la Guerra Civil faltant homes, carbó i electricitat la fàbrica va perdre productivitat i es va dedicar més aviat al teixit militar. El tancament definitiu va ser l'any 1975. 

                                                          Imatge de l'antiga fàbrica.

Mostraris tèxtils

Una de les intervencions més importants que he fet dins de les reserves del Museu Tèxtil de Terrassa ha estat en Mostraris Tèxtils. 

Aquests llibres de mostres són peces que durant la seva vida activa dins les fàbriques marcaven les temporades de la moda tèxtil bàsicament d'estiu i d'hivern. Aquests llibres de gran format amb mostres encolades, reflex de tot allò que es teixia a la fàbrica (i que no sortien d'allà), reposen ara dins de sales i reserves de museus tèxtils, a la espera que algun dissenyador o estudiós les redescobreixi. Les seves empreses van anar desapareixent al llarg del S.XX, però van ser una referència clau durant la revolució tèxtil molt activa durant el s.XIX i la primera meitat del s.XX.

Fase de neteja mecànica de mostraris de la empresa Sederias Balcells.

Són fàbriques que van créixer al costat i als marges de rius com el Llobregat, el Ter o el Cardener i que van destacar per especialitzar-se en seda, a Manresa, en cotó a Barcelona i València, o en llana a Sabadell i Terrassa. La tasca de conservació-restauració d'aquests mostraris ha estat intensa i feta en diverses etapes, ja que s'han tractat els mostraris d'unes 15 empreses tèxtils ara ja desaparegudes, alguns dels seus noms: Sala i Badrinas, Bertran i Serra, Pablo Farnés, Tèxtil Vallhonrat, Sederies Balcells, Algodoneria Canals, Hilatures Castells, Tèxtil Clapés, S.A....

Els mostraris es van desinfectar, ja que la reserva havia patit en alguns dels materials una infecció seriosa degut a problemes d'humitat. Els materials es van aspirar amb filtres adequats per microorganismes i es van polvoritzar amb alcohol etílic i aigua destil·lada al 70%-30% respectivament. Un cop feta la desinfecció i la neteja mecànica interior i exterior, es van extreure peces metàl·liques (agulles de cap, clips...), es van consolidar estrips, es van corregir deformacions i pèrdues de material, algunes enquadernacions es van reparar i es van haber d'encolar moltes mostres que havien quedat soltes. 

Encolat de mostres i correcció de deformacions.

  

Agulles de cap extretes d'alguns mostraris.

Deformacions de mostraris.

Abans i després de la desinfecció i neteja del fons de la empresa Pablo Farnés.

Imatge després de la neteja de caixes de la empresa Filatures Castells.

  

https://www.raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/275969

Indianes

Al taller del CDMT de fer la intervenció de tres peces estampades que havien d'anar a una exposició d'indianes. 

Una de les indianes on es veu la verema abans de la intervenció.

Les Indianes ja s'havien fet famoses al París del S.XVII i eren unes teles de cotó amb colors llampants i exòtiques pels seus motius orientals i també per la seva versatilitat, ja que igual vestien dones, com decoraven parets i entapissaven mobles. 

I va ser més tard a Barcelona, on alguns fabricants van albirar la possibilitat de negoci en aquestes manufactures tan diferents. I a partir de 1780 aproximadament el mercat d'indianes va créixer gràcies a la millora de la productivitat i per la industrialització catalana. 

Com a exemple tres ports: el de Barcelona, Salou i Mataró exportaven activament teixits, aiguardent i a la vegada importaven sucre i cacau.

Les Indianes s'estampaven amb motlles i motius geomètrics, vegetals o històrics i requerien de taules grans per estampar, calderes per fer colors i motlles. Es fabricaven en quatre fases: la filatura, el tissatge, el blanqueig i la estampació. Tres d'aquestes es portaven a terme dins les mateixes fàbriques, però pel blanqueig es necessitaven espais molt grans i abundància d'aigua. Les teles abans de ser estampades s'havien d'humitejar i estendre al sol per blanquejar-les.

Consolidació amb seda i agulla corba de la indiana al suport de cotó.

Les tres indianes escollides per la exposició es van netejar tant mecànicament com per bany i es van consolidar sobre un suport secundari de cotó 100% amb el color adequat per la integració de la peça amb punts de restauració. Van fer-se també uns suports a mida per transportar i exposar les peces amb base de conservació, buata i loneta.  

Consolidació amb punts de restauració.