Geganta de Berga

Part del cos del vestit amb el cinturó a sobre abans de la intervenció

La intervenció d'un vestit sempre m'ha semblat força complexa, depenent és clar, de l'estat de conservació de la peça, dels materials que la composen i de les diferents capes que el formin. En aquest cas, el vestit pertanyia a una de las gegantes que ballen a Berga per les festes de la ciutat (La Patum). Aquesta geganta junt amb el seu company són els anomenats Gegants Vells als que en cert moment se'ls hi va incorporar una nova parella per ampliar la comparsa. Pel que fa a la indumentària, els Gegants des de  llavors han sofert diversos canvis i sabem que aquest vestit i els seus complements són de l'any 1957-8. 

En aquest moment aquest vestit ja no surt al carrer, ja que ha estat substituït per la indumentària que es va confeccionar cap als anys 90 a imatge d'aquesta mateixa. Tinc entès també que just ara es comença a pensar en fer la indumentària que substituïrà els vestits que ara mateix porten els gegants. Ball de gegants amb la indumentària actual.

Intervenció en el cinturó, la va realitzar una alumna en
 pràctiques de Croàcia: Ana Maria Fistonic 

Va arribar al taller del Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) i vaig portar a terme la neteja i la consolidació del vestit i dels complements: mantellina, cinturó i armilla. Tenia part de la passamaneria despresa i les joies perdudes o a punt de caure, també múltiples taques i aurèoles a la part baixa. 

Els materials emprats per aquest tipus de peces no són teixits delicats, sino que  s'escullen teixits ressistents que els facin perdurables i vistosos. De totes maneres, em va sorpendre després d'analitzar les fibres que gran part estigués fet amb teixit de jute, que a simple vista per la seva brillantor semblaria seda o una viscosa... també l' estràs que formava la decoració de joies era vistosa. Aquest tipus de peça tran gran té la dificultat afegida de la manipulació, que sempre és més complicada, cal demanar ajuda per anar movent la peça i tenir bones taules per anar obrint tots els teixits i poder arribar al centre. 



Es van consolidar els estrips i es van reintegrar les llacunes o forats que presentaven el vestit i els seus complements. Em va agradar molt tractar aquesta peça tan curiosa i especial. 

Anteriorment el vestit de la mateixa època del Gegant Vell masculí l'havia restaurat al mateix taller una altra restauradora de teixit Rosa Flor Rodríguez. Tambés s'han tractat des de l'any 2005 diverses peces antigues de les festes de Berga entre d'altres: turcs, cavallets, tabal, plens, maças, capgrossos... Si voleu saber més coses sobre aquestes intervencions podeu consultar el següent article, del DataTextil n. 17. escrit per Elisabet Cerdà i per Albert Rumbo.

Apunts tèxtils

Les donacions de peces que es fan als Museus en ocasions són d'allò més curioses. A mi s'em fa molt atractiu poder tocar i tenir entre mans veritables joietes que passats els anys es converteixen en una mostra d'altres maneres d'entendre el saber i de com estudiaven els nostres avis o besavis. Em sobta per exemple la cal.ligrafia perfecta i apunts (en aquest cas tèxtils) presos sense cap esborrall, tota una proesa!!!! Vaig tenir la ocasió de netejar i estabilitzar quaderns d'estudi de nois que es preparaven per ser enginyers tèxtils o teòrics com en deien abans i va resultar molt gratificant. Són apunts en els que es poden trobar des de mostres de fibres (llana, cotó, etc...) a dissenys creats per ser teixits o estampats i com no....també es van trobar grapes i clips oxidats, celos i restes de mostres menjades literalment per insectes!!!

Fons de Ricard Salvat

La intervenció a part del Fons d'obres de Ricard Salvat (molt personal i cuidat) inclou part de les obres seleccionades per la família i per ell mateix en tota la seva trajectòria professional de 50 anys. Actualment formen part de la Fundació Ricard Salvat i són originals i esbossos de cartells d'obres de teatre de finals dels anys 70 i dels 80 del s.XX. 

Ricard Salvat era escriptor, dramaturg, director escènic i acadèmic de prestigi i va documentar amb cura tota la seva  activitat professional, deixant una documentació molt valuosa per entendre el món del teatre, la cultura i la societat de la Catalunya dels anys seixanta que ell també va contribuir a renovar. Us recomano des d'aqui que si voleu saber una mica més de Ricard Salvat mireu aquest vídeo en el que ell mateix explica part de la seva trajectòria: 

https://vimeo.com/56467436

Algunes de les obres tractades, un total de 26 són tot un exemple de la manera de fer publicitat en aquells anys (70-80 del S. XX). Mostren com es feien llavors cartells per a obres teatrals de manera manual, artesanal inclús, pràctica que en l'actualitat s'ha perdut i es fa mitjançant nous programes informàtics i amb l'ajuda dels ordinadors. De fet, en aquesta època i fins ben entrats els anys 90 el muntatge es feia de forma manual col·locant  fotolits que s'isolaven a una planxa fotosensible i en la que un cop feta s'aplicaven els colors desitjats. Un cop va aparèixer el CTP ( Computer To Plate) es va modernitzar el sistema i els fotolits van desaparèixer.

En la intervenció que vaig dur a terme es van netejar, consolidar i reintegrar peces que estaven superficialment embrutides pel pas del temps o  patien algunes deformacions i faltes de suport. Un cop intervingudes les obres es van separar individualment amb camises fetes amb paper barrera. Agraeixo la oportunitat a la família Salvat de poder apropar-me a aquest llegat tan especial i de contribuir en certa manera a promoure la cultura teatral del nostre país. 

Deformacions en algunes de les peces.

Cartell del XVII festivalñ internacional de Sitges de 1985.

Premi Bonaplata

El CDMT (Centre de Documentació i Museu Tèxtil) va rebre el dia 21 de Desembre el Premi especial de Patrimoni 2016 per la tasca de conservació, restauració i documentació de la cultura i el foment del món del textil. Després d'uns 20 anys de recollida de mostres de moltes empreses emblemàtiques de teixit de la industria catalana del 2014 al 2016 es van fer diversos treballs de recerca i es va posar a disposició pública una base de dades en línia, facilitant la recerca i la didàctica en aquests aspectes. 

Aquesta base de dades creada tant pel CDMT com pel Museu de la Punta d'Arenys de Mar i el Museu d'Estampació de Premià de Mar es pot consultar en aquest link: http://ddfitc.cdmt.es/

Des del Blogg felicito a tots els meus companys i a la Institució per la feina realitzada dins de la qual m' incloc en la recuperació i conservació d'alguns dels fons de mostraris tèxtils i els encoratjo a seguir descobrint el fons industrial i tèxtil de Catalunya. Moltes Felicitats!!!!!! Per cert quasi no surto a la foto, sóc la del fons que treu el cap! Jajajaja

Moqueta Casa Turull

Una molt especial intervenció de teixit ha estat feta a la meva ciutat en una de les cases més emblemàtiques de Sabadell: La casa fàbrica Turull actual Museu d’Art de Sabadell. 

Alineació de l'ordit.

Aquest és un exemple d'edifici ambivalent habitual en la època de mitjans S.XVIII-XIX on l’espai servia tant per treballar com per viure. Les famílies burgeses que van fer prosperar el negoci tèxtil, volien mostrar la seva posició amb els ornaments de moda provinents de Paris o d'altres paisos.... A Barcelona es podrien trobar algunes d'aquestes cases tot i que moltes ja han desaparegut i a Sabadell tenim la casa Turull. En aquesta casa els salons estan dedicats a les visites i els dormitoris més personals estan guarnits potser no amb gaire bon gust i una mica enfarfegats, però amb un interior pensat per tal que duri tota la vida i amb materials de qualitat: els mobles (de caoba, de xicranda, les porcellanes angleses, marqueteria a l’estil parisenc, les parets, la moqueta...)

                 
               Posant agulles de cap als fils solts

Una de les peces que dona aquest aire senyorial a la casa és la moqueta que cobreix part de la primera planta de l'edifici, estances pensades per a les visites importants. Aquesta moqueta confeccionada amb teler mecànic (probablement l’Axmister) que ja funcionava a Anglaterra a principis del s. XIX te una base de canemàs amb la decoració feta amb llanes policromes. Altres fibres que componen la moqueta són el cotó i el jute i el deteriorament d'algunes de les zones és molt evident. La part de la llana (la que fa el pèl) queda més en superfície i està lligada a un ordit de cotó i a la vegada a una base de canemàs de jute. El pas del temps i de les visites ha fet que es vegi molt desgastada i amb greus llacunes en diverses zones.

La neteja, consolidació i reintegració de les parts més trencades i deteriorades ha evitat que les alteracions provocades pel temps i pel pas dels visitants vagi a més i també ha frenat el seu mal estat de conservació. El següent pas que es durà a terme per la millora de la seva conservació és el de protegir les zones intervingudes amb una nova moqueta adequada a l'espai i que eviti el contacte directe amb el pas dels visitants de l'actual Museu.  

                         

                                                                                 

Gravats

Normalment anomenem gravat a aquelles obres fetes sobre paper amb tintes fosques i que van posar de moda artistes com Rembrant, Goya, Durero o Picasso, quan en realitat el que hauríem de dir és estampa que és el resultat de l'acció de posar en contacte una matriu treballada amb un suport que un cop imprès esdevé la obra. Les matrius es treballen amb estris que fan un solc en superfícies metàl·liques, de fusta, de linoleum, etc... els suports per la seva banda, solen ser papers que un cop humits suporten les tintes greixoses dels gravats i que tenen una petjada característica que els ha deixat la matriu. 



Al taller es van intervenir dues estampes fetes amb punta seca, tinta negra i paper de pasta de draps. Una d'elles s'anomena: “Rovine d’una Galleria di Statue nella Villa Adriana a Tivoli” pintada i gravada per Giovanni Battista Piranesi el 1770 i presenta la petjada típica dels gravats. Està adherit a un cartró bastant gruixut.

                 

L’altra estampa és de l’any 1607 i es titula “ Amor i Psyche” gravada per Jacob Matham i dibuixada per Abraham Bloemaert. Aquesta no presenta petjada, perquè l’han tallat a sang just per la part on s’hauria de trobar. També presenta un suport secundari no tan gruixut com l’anterior. S’ha realitzat una aspiració de baixa succió, extraient la pols, i s’ha insistit a les parts clares amb esponges toves. 

Dins d'una cubeta amb protecció s'ha fet una neteja humida per immersió i aprofitant la humitat del bany, s'han extret els cartrons del revers de les dues estampes que han sortit amb molta facilitat.                

El bany ha netejat les fibres i les ha hidratat també el contrast entre blancs i negres ha quedat pujat. Amb el suport lleugerament humit s’han consolidat els estrips de les peces amb paper japonès prim (Sekhishu de 12 gr.) i cola de midó. Les faltes de suport o llacunes s’han reintegrat amb un paper japonès més gruixut i semblant al to original per tal que quedés integrat (Arakaji 30 gr.). Finalment i per entregar al client s’han confeccionat unes camises de protecció de quatre solapes amb paper barrera  per tal de protegir-les i d'emmagatzemar-les. El paper barrera és lliure d'àcids i permetrà una conservació neutra i estable en el temps. (Els gravats intervinguts pertanyen a Eloi de Tera.)

                                         

Postes en carta de la empresa Casacuberta

Disseny de gran format doblegat en 4 parts.

La intervenció en 10 llibres de mostres de l'empresa Casacuberta, es va fer en tres fases. 

Aquests llibres de fons industrial, de gran format estan compostos per dissenys dibuixats sobre quadrícules i pintades amb guaix. Els tons més utilitzats són el vermell, el groc, el verd...i són dissenys destinats a ser teixits o estampats.  Són de la primera meitat del s. XX i estan enquadernats sobre cartó amb tela al llom i a les cantoneres i amb paper marbrejat a les tapes. 

Tres d'ells havien patit una infecció i van ser tractats a part. D'altra banda tots els volums tenien les alteracions pròpies de  grans llibres antics i que han estat molt consultats: molta brutícia, múltiples estrips, dissenys despresos i enquadernacions trencades. 

Aplicant cola de midó al suport.

Per millorar la seva conservació i emmagatzema-los en bones condicions a la reserva del CDMT es van netejar els suports, consolidar els estrips amb papers japonesos i cola de midó. També es van interposar escativanes per tal de cosir quaderns solts i es van reparar totes les enquadernacions. Es van extreure totes les peces metàl·liques que havia a l'interior ( agulles de cap, clips...)

L'edifici i fàbrica conegut com " La Sedeta" del districte de Gràcia a Barcelona té una gran història al darrera, us faig cinc cèntims:

Retallant el paper japonès sobrant.

En la actualitat i des de l'any 1985 les instal·lacions  de l'antiga fàbrica funcionen com un equipament públic convertit en centre cívic, una escola, un institut, i un espai d'esbarjo. Ja fa uns anys que es va celebrar el seu centenari i cal esmentar que gràcies a les reivindicacions veïnals aquest espai comprat per la Caixa va esdevenir públic i no va acabar en la construcció de pisos.

Llibres un cop intervinguts, amb la enquadernació nova.

Fent una mirada enrere, descobrim que "La Sedeta" va ser una important fàbrica tèxtil fundada el 1900 per la societat Pujol i Casacuberta. Aquest conjunt industrial en un principi es va dedicar a la filatura del teixit i la tintura del cotó, la llana i la seda, com moltes altres fàbriques; però va ser de les primeres a Europa en produir seda crua

(shantung) i potser d'aquí li va el nom de la "Sedeta", empresa que es va consolidar durant les primeres dècades del s.XIX aprofitant l'aturada de quatre anys de la Primera Guerra Mundial.

Salvador Casacuberta després de la Primera Guerra Mundial va remodelar la maquinària i va desbancar l'altre soci Pujol. Durant la Guerra Civil faltant homes, carbó i electricitat la fàbrica va perdre productivitat i es va dedicar més aviat al teixit militar. El tancament definitiu va ser l'any 1975. 

                                                          Imatge de l'antiga fàbrica.