Brodats de la Casa Rexachs

He descobert una època pel que fa a la indumentària femenina que m'encanta. Els anys 30!!!! una època previa a la Guerra Civil espanyola en la que es coïen moltes coses... a Barcelona hi havia una empresa de brodats que molt artesanalment creava aplicacions brodades per ser aplicades a mà sobre vestits de dona de molta qualitat i finor.

Sembla ser que s'inspiraven en models francesos i dissenyadors com Chanel, Nina Ricci, Lucien, Lelong, Lanvin,...i després els refeien amb una visió més local. Personalment aquests dissenys em recorden una mica la època dels anys 80 pel que fa als volums i les formes...


Els maniquins dibuixats amb molta cura a la part esquerra dels llibres de la Casa Rexachs mostren uns models elegants i ens indiquen on aniria aplicada la mostra que està encolada a  la part dreta.


La intervenció ha consistit en millorar l'estat de conservació de 30 llibres-mostrari  tractant tots els suports que ara descansen més nets, consolidats i estables dins de caixes de conservació en un dels dipòsits del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Són models que podrien inspirar a dissenyadors actuals, i que estan a l'abast dels creadors o estudiosos a la textilteca online del Museu. Si no coneixeu l'Imatex us convido a que feu una ullada i veureu quines meravelles es conserven guardades a les reserves. Una d'elles són els Mostraris Rexachs.

Disseny per puntes

Projecte per a un ventall de 1904 d' Aurora Gutierrez.

Durant el mes de juny i juliol d'enguany (2018) vaig intervenir  tres obres precioses: dos  projectes per mocador i un per ventall dissenyats per fer en punta de l'artista Aurora Gutiérrez Larraya.

Aquesta dona nascuda a Santander va venir molt petita a Barcelona on es va formar a la LLotja i va acabar esdevenint un referent molt important com a dissenyadora de puntes de coixí i a l'agulla d' època modernista.

Alguns dels seus dissenys es conserven al Museu de la Punta d'Arenys de mar des d'on s'em va fer l'encàrreg de la intervenció. L'Aurora, malauradamentr va morir el 1920, bastant jove, cosa que va impedir que pogués crear molts més dissenys, amb tot, va viatjar per d'altres ciutats europees on es va formar com a artista (París, Viena...) i on va saber captar el seu propi estil.

Les peces, que estan en un lloc preferent dins del Museu Marès de la punta, junt amb d'altres obres de projectistes importants (com Marià Castells) s'han desemmarcat i s'han tractat netejant els suports i fent en una d'elles, la del ventall, una intervenció més en profunditat, ja que presentava restes de cinta autoadhesiva per la part del revers i un empelt fet en algun moment que s'ha substituït per un altre més adequat. La pintura, despresa en certes parts, s'ha fixat i l'emmarcat s'ha tornat a realitzar amb criteris de conservació: amb materials neutres i lliures d'àcid i tenint en compte que la obra no toqui directament el vidre per evitar problemes de condensació.

Ha estat un veritable plaer tenir entre mans aquestes peces confeccionades amb tanta mestria i gust. Si voleu saber més coses d'aquesta artista i d'altres aspectes sobre les puntes de coixí podeu consultar els articles de Joan Miquel Llodrà, especialista en el tema. Us deixo aquí un article que parla sobre Aurora Gutíerrez. 

Revers del suport del dibuix abans de la intervenció.

Anvers de la peça un cop intervinguda.

Projecte Arts Gràfiques I

El passat mes de juliol vam començar un grup format per dues documentalistes i tres restauradores (1) un  projecte molt engrescador al Museu del Disseny. Consistirà en estabilitzar i  actualitzar les dades de les peces que formaven part de l'anomenat Gabinet d'Arts Gràfiques de Barcelona. 
Un cop comprobades i actualitzades les dades, es farà un tractament de Conservació Preventiva de les peces, a la vegada que s'ubicaran  dins les reserves del Museu del Disseny totes elles. 

Decidint sobre les caixes a confeccionar.

Documentnat les peces.

El GAGB va ser un Museu en el que es podien trobar des de mostres de Tipografia (matrius xil.logràfiques, planxes calcogràfiques, punxons...) a impresos, també guardes de llibre o cobertes i etiquetes o cartells de publicitat. El fons està compost per peces provinents d'empreses importants com Bobes, Seix Barral, Tobella o Naips Comas, entre d'altres...  Vam començar tractant guardes de llibre i gravats i també a desembalar alguns anuncis i calendaris antics, alguns de més de 100 anys!!!!  La feina tot just ha començat i la estem continuant  aquest mes d'octubre tractant el fons d'etiquetes i de papers pintats.

Neteja de caixa contenidora

Fins el moment s'han pres mides, verificat tècniques, contrastat dades i aspirat i netejat les peces, per tal que a les reserves entrin ja netes i estabilitzades. Es confeccionaran per la ocasió camises de paper barrera i d'altres suports fets a mida segons les necessitats de cadascún dels fons. 

A la Vanguardia va sortir el següent article que parla al respecte per si li voleu fer una ullada.

La desbordada trastienda de los museos                                                                   

(1) 

Laia Aleixendri

Montse Comas

Núria F. Llobet

Marisa Latorre

Sandra Vilchez

Tapissos

Detall d'el tapís n.r. 194.

Des de l'any 2016 i fins el 2018 he participat en la intervenció a set tapissos de la colecció Muñoz Ramonet, junt amb dues restauradores més de teixit: la Eva Camí i la Cristina Balaguer. Totes tres al taller de Restauració del Museu Tèxtil de Terrassa hem portat a terme aquesta intervenció amb una banyera feta a mida per la ocasió i un bastidor de fusta que ens ha permès fer la consolidació de les peces.

Potser pel que ara és més conegut Julio Muñoz Ramonet és pel litigi amb les seves quatre filles que s'ha allargat quasi uns 20 anys pel llegat i el testament que va deixar a la seva mort l'any 1991. De fet, de la finca del carrer Muntaner n. 282-288 que ell va cedir a la ciutat de Barcelona junt amb el parc i el jardí, van quedar les obres d'autors menors i els tapissos que havia penjat als murs; les obres de gran valor d'autors com Goya, el Greco, Sorolla, Fortuny...van ser extretes de la casa abans de saber-se que la voluntat d'ell era la de cedir-ho tot a la ciutat de Barcelona.(1)

Monograma de la zona de Brusel·les/Brabante.
 a partir de l'any 1528 una ordenança europea obligava a teixir
la procedència dels tapissos de més de 3,5 m.

Pel que fa als tapissos de la col·lecció (datats del s.XVI el més antic i del s. XVII els altres) semblen ser flamencs, de la zona de Brusel·les/Brabante, una de les zones clau en la confecció de tapissos. Els monogrames que indiquen el taller i les dues BB teixides a les bandes del tapís així ho fan pensar. Caldria afirmar si aquestes són les bandes originals, ja que els tapissos, pel que hem pogut experimentar, són peces molt "retocades" i "reteixides" i és possible que igual que els folres es canviaven repetidament i els forats es reteixien (inclús laterals sencers), les vores, es podrien haber intercanviat. És només una reflexió, suposo que Muñoz Ramonet  podia permetre's comprar tapissos de Brusel·les sense cap problema...

El gran format té la dificultat afegida de la manipulació, ja que hi ha alguns processos que són delicats i cal pensar molt bé com actuar abans de moure res. Per això, hem utilitzat cilindres d'una amplada d'uns 25 cm. per enrotllar i desenrotllar els tapissos cada cop que fes falta. El procés de la neteja humida ha requerit la confecció d'una piscina a mida d'aquells tapissos als que se'ls hi ha fet bany (no a tots) i el nou folre s'ha fixat a la peça mitjançant un sistema de "papallones" que repartia les puntades segons la força que ha d'aguantar el tapís, el Velcro que es posa a la part alta també aguantarà la major part del pes del tapís.

Procés de fixació del nou folre al tapís amb "papallones"

Els restauradors tenim la sort de tocar directament les peces i de vegades ens trobem amb sorpreses al accedir a l'interior. A la fotografia es veu l'aspecte un cop extret el folre d'un dels tapissos que vam intervenir. Estava bastant deteriorat i en algun moment s'havien posat pedaços per "consolidar" i donar més força al tapís. També vam trobar en aquest cas un teixit de jute que recobria pràcticament tota la superfície del tapís i que pel seu estat de conservació pèssim estava deixant restes de fibra per tot arreu. Es va decidir extreure totes les restes del jute, però vam respectar els pedaços d'intervenció anterior, això sí, accedint al màxim per sota per poder retirar tot el jute i netejar al màxim l'interior.

Interior del tapís n.r 1019 un cop extret el folre.

La intervenció d'aquests tapissos ens ha ajudat a aclarir alguns aspectes i curiositats.

Els tapissos es confeccionaven amb un lligament bàsic: tafetà i es teixia manualment amb llanes i sedes amb diferents colors els dissenys que composen la trama. Les sedes donaven més categoria al tapís i s'utilitzaven sobretot per les parts on es volia donar més lluminositat.

El teixidor se situava per la part del revers i teixia tenint l'ordit estès davant i confeccionant el dibuix de forma transversal. De vegades amb l'ajuda d'un mirall es podia anar veient la confecció del mateix.

L'èxit que van tenir els tapissos durant segles sobre murs i terres de les cases que s'ho podien permetre, van aportar caliu literal a les cases i com a bé inmoble es traslladaven amb certa facilitat de casa a casa, allà on calgués. Els tapissos van ser també al igual que les pintures murals peces que ilustraven i explicaven històries, ja fóssin de la Biblia o d'escenes mitològiques, segons les modes del moment, aquests dos temes són potser els més utilitzats per fer els dibuixos que després esdevindran tapissos.

La doctora Margarita Garcia-Calvo analitza en el seguent article la col·lecció dels tapissos de la Fundación Muñoz Ramonet.

(1) Si voleu saber més coses sobre la vida i negocis de Muñoz Ramonet, podeu veure el documental " Después de Dios, Muñoz"

Geganta de Berga

Part del cos del vestit amb el cinturó a sobre abans de la intervenció

La intervenció d'un vestit sempre m'ha semblat força complexa, depenent és clar, de l'estat de conservació de la peça, dels materials que la composen i de les diferents capes que el formin. En aquest cas, el vestit pertanyia a una de las gegantes que ballen a Berga per les festes de la ciutat (La Patum). Aquesta geganta junt amb el seu company són els anomenats Gegants Vells als que en cert moment se'ls hi va incorporar una nova parella per ampliar la comparsa. Pel que fa a la indumentària, els Gegants des de  llavors han sofert diversos canvis i sabem que aquest vestit i els seus complements són de l'any 1957-8. 

En aquest moment aquest vestit ja no surt al carrer, ja que ha estat substituït per la indumentària que es va confeccionar cap als anys 90 a imatge d'aquesta mateixa. Tinc entès també que just ara es comença a pensar en fer la indumentària que substituïrà els vestits que ara mateix porten els gegants. Ball de gegants amb la indumentària actual.

Intervenció en el cinturó, la va realitzar una alumna en
 pràctiques de Croàcia: Ana Maria Fistonic 

Va arribar al taller del Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) i vaig portar a terme la neteja i la consolidació del vestit i dels complements: mantellina, cinturó i armilla. Tenia part de la passamaneria despresa i les joies perdudes o a punt de caure, també múltiples taques i aurèoles a la part baixa. 

Els materials emprats per aquest tipus de peces no són teixits delicats, sino que  s'escullen teixits ressistents que els facin perdurables i vistosos. De totes maneres, em va sorpendre després d'analitzar les fibres que gran part estigués fet amb teixit de jute, que a simple vista per la seva brillantor semblaria seda o una viscosa... també l' estràs que formava la decoració de joies era vistosa. Aquest tipus de peça tran gran té la dificultat afegida de la manipulació, que sempre és més complicada, cal demanar ajuda per anar movent la peça i tenir bones taules per anar obrint tots els teixits i poder arribar al centre. 



Es van consolidar els estrips i es van reintegrar les llacunes o forats que presentaven el vestit i els seus complements. Em va agradar molt tractar aquesta peça tan curiosa i especial. 

Anteriorment el vestit de la mateixa època del Gegant Vell masculí l'havia restaurat al mateix taller una altra restauradora de teixit Rosa Flor Rodríguez. Tambés s'han tractat des de l'any 2005 diverses peces antigues de les festes de Berga entre d'altres: turcs, cavallets, tabal, plens, maças, capgrossos... Si voleu saber més coses sobre aquestes intervencions podeu consultar el següent article, del DataTextil n. 17. escrit per Elisabet Cerdà i per Albert Rumbo.

Apunts tèxtils

Les donacions de peces que es fan als Museus en ocasions són d'allò més curioses. A mi s'em fa molt atractiu poder tocar i tenir entre mans veritables joietes que passats els anys es converteixen en una mostra d'altres maneres d'entendre el saber i de com estudiaven els nostres avis o besavis. Em sobta per exemple la cal.ligrafia perfecta i apunts (en aquest cas tèxtils) presos sense cap esborrall, tota una proesa!!!! Vaig tenir la ocasió de netejar i estabilitzar quaderns d'estudi de nois que es preparaven per ser enginyers tèxtils o teòrics com en deien abans i va resultar molt gratificant. Són apunts en els que es poden trobar des de mostres de fibres (llana, cotó, etc...) a dissenys creats per ser teixits o estampats i com no....també es van trobar grapes i clips oxidats, celos i restes de mostres menjades literalment per insectes!!!

Fons de Ricard Salvat

La intervenció a part del Fons d'obres de Ricard Salvat (molt personal i cuidat) inclou part de les obres seleccionades per la família i per ell mateix en tota la seva trajectòria professional de 50 anys. Actualment formen part de la Fundació Ricard Salvat i són originals i esbossos de cartells d'obres de teatre de finals dels anys 70 i dels 80 del s.XX. 

Ricard Salvat era escriptor, dramaturg, director escènic i acadèmic de prestigi i va documentar amb cura tota la seva  activitat professional, deixant una documentació molt valuosa per entendre el món del teatre, la cultura i la societat de la Catalunya dels anys seixanta que ell també va contribuir a renovar. Us recomano des d'aqui que si voleu saber una mica més de Ricard Salvat mireu aquest vídeo en el que ell mateix explica part de la seva trajectòria: 

https://vimeo.com/56467436

Algunes de les obres tractades, un total de 26 són tot un exemple de la manera de fer publicitat en aquells anys (70-80 del S. XX). Mostren com es feien llavors cartells per a obres teatrals de manera manual, artesanal inclús, pràctica que en l'actualitat s'ha perdut i es fa mitjançant nous programes informàtics i amb l'ajuda dels ordinadors. De fet, en aquesta època i fins ben entrats els anys 90 el muntatge es feia de forma manual col·locant  fotolits que s'isolaven a una planxa fotosensible i en la que un cop feta s'aplicaven els colors desitjats. Un cop va aparèixer el CTP ( Computer To Plate) es va modernitzar el sistema i els fotolits van desaparèixer.

En la intervenció que vaig dur a terme es van netejar, consolidar i reintegrar peces que estaven superficialment embrutides pel pas del temps o  patien algunes deformacions i faltes de suport. Un cop intervingudes les obres es van separar individualment amb camises fetes amb paper barrera. Agraeixo la oportunitat a la família Salvat de poder apropar-me a aquest llegat tan especial i de contribuir en certa manera a promoure la cultura teatral del nostre país. 

Deformacions en algunes de les peces.

Cartell del XVII festivalñ internacional de Sitges de 1985.