Fons Fina Miralles

Reprenc la activitat al Blogg, després de les vacances i ho faig per explicar la intervenció que he fet "in situ" al Museu D'Art de Sabadell sobre unes peces del fons Fina Miralles. 

Consisteix en millorar l'estat de conservació de part de les obres originals de Fina Miralles. Aquesta artista, representant de la corrent d'Art conceptual molt vigent als anys 70 a Catalunya, va cedir el seu fons al Museu d'Art de Sabadell l'any 2000.

   Carpetes originals amb els dibuixos a l'interior. 

Es van revisar 8 carpetes originals, que un cop tractades es van ubicar dins les planeres del Museu en 32 camises de protecció fetes a la mida amb paper barrera de 90 gr. S'han completat 238 fitxes. Els processos que s'han fet és la neteja mecànica de les peces amb paletines, aspiració i esponges (segons ho requerissin les obres) i en la consolidació d'estrips o parts debilitades. També es van retirar cintes adhesives d'antigues exposicions o papers vegetals acidificats i oxidats pel temps,  i finalment es van confeccionar les camises amb paper barrera separades per temes.

Personalment destaco a la obra de Fina Miralles la seva mirada personal i fresca el color explosiu dels seus dibuixos d'esbossos i llibretes de viatge amb frases i poemes escrits amb una senzillesa sàbia i corprenedora.

"Gabinet dels Músics"

Per la exposició "Gabinet dels músics" programada pel juny de 2010 es va donar a conèixer part de l'obra gràfica del fons del Museu de la Música de Barcelona, desconegut fins el moment. Vam tractar en aquesta ocasió unes 20 peces d'autors importants com: Ramon Casas, Lluis Masriera, Lluis Bagaria, Ismael Smith o Darío de Regoyos. La exposició va mostrar un ventall de tècniques i obres destacades des del s.XVII fins a principis del s.XX mostrant retrats, caricatures o estampes calcogràfiques de músics i compositors coneguts. 

Retrat d'Enric Granados fet amb sanguina per Ismael Smith.

Alguns autors catalans com Jaume Llongueres, Josep Parera, Miquel Llovet o Frederic Barceló i d'altres no catalans com Charles Léandre, Leonetto Cappiello... que van dibuixar o pintar pergamins, van fer caricatures o aquarel·lar dibuixos.

Aiguada de Baldomer Gili i Roig de 1911 en homenatge a Enric Granados.

 Caricatura de Lluis Bagaria a Joaquim Malats.

 
La intervenció va consistir en la neteja de les obres, algunes d'elles es van extreure dels seus marcs originals, ja que aquests provocaven oxidació i certa hidròlisi àcida sobre les fibres dels papers al estar en contacte directe amb traseres de fusta o de cartró.

Dos exemples de marcs originals per la part del revers.

Es va haver de rebaixar la intensitat d'alguna aurèola provocada per excés d'humitat o alguna taca massa evident. Es van fer immersions en aigua destil·lada de vàries estampes molt embrutides pel temps i a continuació es van reaprestar amb Tylose MH 3000 per tal de aportar de nou al paper els agents encolants perduts en el bany.

Abans i després de la intervenció d'una estampa de 1762.

La consolidació d'estrips i la reintegració de llacunes o de pèrdues es va fer amb papers japonesos adequats en gruix i to i es van aplanar les peces que ho requerien amb fustes i pesos. Per emmagatzemar les obres un cop acabada la exposició, es van confeccionar camises de protecció a mida per cada peça amb paper barrera de 90 gr.

Gravat calcogràfic del s.XVIII.

Retrat de Ramon Casas a Joaquim Malats de 1909.

Fons Issac Albéniz del Museu de la Música

Isaac Albéniz va néixer a Camprodon l'any 1860 i ja des de molt petit va destacar per les seves dots com a músic.  Als quatre anys va fer al teatre Romea de Barcelona el seu primer concert de piano i durant tota la seva vida va perfeccionar el seu estil i va destacar com a compositor i pianista. Va fer de pont entre la tradició del sud i la del nord d'Europa servint de pauta a músics posteriors. 

Isaac Albéniz

Dedicatòria a Isaac en un dels àlbums personals.

La intervenció es va fer a les mateixes instal·lacions del Museu de la Música de Barcelona es va proposar amb l'objectiu de millorar la conservació i l'aspecte d'unes 20 peces del fons Isaac Albéniz. Eren peces destinades a la exposició: "Albéniz, un modernista Universal" de caire personal, de vivències i viatges: L'Acta de baptisme, l'allistament a l'exèrcit, diplomes en pergamí, llibres de viatges a Hongria o a Praga, llibres compostos de retalls de notícies i efemèrides, una partitura de quan tenia 8 anys, etc... Una de les peces era un àlbum de dedicatòries de professors i amics que li servia a mode de currículum.

Totes elles es van netejar i es van consolidar aquelles que ho necessitaven amb empelts de paper japonès i cola Tylose MH 300. Es van confeccionar amb paper barrera de 90 gr. camises de protecció per separar les peces.
 
 

Un dels diplomes en pergamí un cop net i aplanat.

Partitura un cop intervinguda dins d'una camisa de protecció.

Guardes d'un dels programes de concerts abans i després de la intervenció.

Mostraris tèxtils

Una de les intervencions més importants que he fet dins de les reserves del Museu Tèxtil de Terrassa ha estat en Mostraris Tèxtils. 

Aquests llibres de mostres són peces que durant la seva vida activa dins les fàbriques marcaven les temporades de la moda tèxtil bàsicament d'estiu i d'hivern. Aquests llibres de gran format amb mostres encolades, reflex de tot allò que es teixia a la fàbrica (i que no sortien d'allà), reposen ara dins de sales i reserves de museus tèxtils, a la espera que algun dissenyador o estudiós les redescobreixi. Les seves empreses van anar desapareixent al llarg del S.XX, però van ser una referència clau durant la revolució tèxtil molt activa durant el s.XIX i la primera meitat del s.XX.

Fase de neteja mecànica de mostraris de la empresa Sederias Balcells.

Són fàbriques que van créixer al costat i als marges de rius com el Llobregat, el Ter o el Cardener i que van destacar per especialitzar-se en seda, a Manresa, en cotó a Barcelona i València, o en llana a Sabadell i Terrassa. La tasca de conservació-restauració d'aquests mostraris ha estat intensa i feta en diverses etapes, ja que s'han tractat els mostraris d'unes 15 empreses tèxtils ara ja desaparegudes, alguns dels seus noms: Sala i Badrinas, Bertran i Serra, Pablo Farnés, Tèxtil Vallhonrat, Sederies Balcells, Algodoneria Canals, Hilatures Castells, Tèxtil Clapés, S.A....

Els mostraris es van desinfectar, ja que la reserva havia patit en alguns dels materials una infecció seriosa degut a problemes d'humitat. Els materials es van aspirar amb filtres adequats per microorganismes i es van polvoritzar amb alcohol etílic i aigua destil·lada al 70%-30% respectivament. Un cop feta la desinfecció i la neteja mecànica interior i exterior, es van extreure peces metàl·liques (agulles de cap, clips...), es van consolidar estrips, es van corregir deformacions i pèrdues de material, algunes enquadernacions es van reparar i es van haber d'encolar moltes mostres que havien quedat soltes. 

Encolat de mostres i correcció de deformacions.

  

Agulles de cap extretes d'alguns mostraris.

Deformacions de mostraris.

Abans i després de la desinfecció i neteja del fons de la empresa Pablo Farnés.

Imatge després de la neteja de caixes de la empresa Filatures Castells.

  

https://www.raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/275969

Indianes

Al taller del CDMT de fer la intervenció de tres peces estampades que havien d'anar a una exposició d'indianes. 

Una de les indianes on es veu la verema abans de la intervenció.

Les Indianes ja s'havien fet famoses al París del S.XVII i eren unes teles de cotó amb colors llampants i exòtiques pels seus motius orientals i també per la seva versatilitat, ja que igual vestien dones, com decoraven parets i entapissaven mobles. 

I va ser més tard a Barcelona, on alguns fabricants van albirar la possibilitat de negoci en aquestes manufactures tan diferents. I a partir de 1780 aproximadament el mercat d'indianes va créixer gràcies a la millora de la productivitat i per la industrialització catalana. 

Com a exemple tres ports: el de Barcelona, Salou i Mataró exportaven activament teixits, aiguardent i a la vegada importaven sucre i cacau.

Les Indianes s'estampaven amb motlles i motius geomètrics, vegetals o històrics i requerien de taules grans per estampar, calderes per fer colors i motlles. Es fabricaven en quatre fases: la filatura, el tissatge, el blanqueig i la estampació. Tres d'aquestes es portaven a terme dins les mateixes fàbriques, però pel blanqueig es necessitaven espais molt grans i abundància d'aigua. Les teles abans de ser estampades s'havien d'humitejar i estendre al sol per blanquejar-les.

Consolidació amb seda i agulla corba de la indiana al suport de cotó.

Les tres indianes escollides per la exposició es van netejar tant mecànicament com per bany i es van consolidar sobre un suport secundari de cotó 100% amb el color adequat per la integració de la peça amb punts de restauració. Van fer-se també uns suports a mida per transportar i exposar les peces amb base de conservació, buata i loneta.  

Consolidació amb punts de restauració.

Seda japonesa de 1906

Va arribar al taller una peça molt curiosa per ser d'origen asiàtic, adquirida a Xanghai a principis del S. XX per l'antepassat del client que em demanava la conservació de la peça.

Anvers de la seda on es pot 'estat de conservació abans de la intervenció.

És una seda de 1906 en to beix brodada amb fils de seda en tons marrons i crus que en origen havia estat emmarcada i emmagatzemada en un soterrani. Quan es va decidir desemmarcar va ser perquè es van veure uns talls a la peça produïts possiblement per la tibantor i l'assecament de la fibra i problemes d'humitat que van deixar algunes aurèoles.

La peça s'ha netejat, humidificat i consolidat amb seda sobre suport complementari de cotó que li fa de base. Els punts de restauració han fixat els moltíssims estrips que tenia la seda, sobretot per la part superior. S'han conservat també les bandes laterals que ajudaven a l'emmarcat. Com que només s'havia conservat part d'aquesta tela d'emmarcat, s'han confeccionat unes bandes amb el to de base de l'original per integrar-les millor en la estètica i la visió de la obra en general.

Extracció del paper que tenia la peça a la part més exterior. 

Aquest paper es desfeia al tacte. Procés de neteja mecànica.

                                   



Procés de consolidació sobre una base de cotó 100%

Cosint les bandes que s'han afegit a la part exterior.

Dibuixos originals per empreses tèxtils

Dins de la producció de dibuix per teixit existien els destinats a ser estampats i els que havien de ser teixits. El teòric havia de conèixer tot el procés del teixit per obtenir un bon resultat. Però va haber-hi també dibuixants que van professionalitzar-se i que treballaven fent dissenys per a diferents empreses i aquest va ser el cas de Josep Palau Oller o d'Alexandre de Riquer que com altres van confeccionar dissenys per a teixits per a la Empresa Ponsa. 

Aquesta empresa ubicada a Barcelona des de finals del S.XIX es dedicava a l'estampat de la seda i del cotó i s'han conservat molts mostraris amb sedes estampades i per tant amb dibuixos originals, molts d'ells al Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Un d'aquests àlbums de dibuixos originals el vam restaurar i vam tenir l'oportunitat de veure la minuciositat i el rigor amb el qual treballaven aquests dissenyadors del S. XX.

Consulteu aquest article si esteu interessats en el tema dels dissenys i els dibuixants de principis del s. XX: 

                        

       Dissenys de diferents dibuixants. Un d'ells porta el segell de J.Palau.

   

La intervenció va consistir en la neteja dels dissenys amb aspiració (l'àlbum presentava molta brutícia) amb esponges toves...i la consolidació d'alguns estrips. Es va decidir tenint en compte el criteri d'intervenció mínima, conservar l'enquadernació original tot i que havia patit una antiga infecció que havia afectat la part del revers. No es va reenquadernar,  sinó que es va encolar la part despresa amb cola de midó i se li van afegir dues cantoneres de pergamí perdudes. Uns retocs amb aquarel·les van millorar l'estètica del llibre.

 

Diferents moments de la intervenció. Neteja amb aspiració, confecció d'una cantonera nova i protecció dels dibuixos amb paper Glassine.

Enquadernació abans de la intervenció.

Enquadernació després de la intervenció.